TW
18

Totes les persones que es varen manifestar el capvespre de dia 2 de gener a la plaça d’Espanya de Palma, davant les barbes del rei en Jaume, i en altres llocs del Regne, sabien ben bé contra qui ho feien: el seu dimoni era Israel. M’he preguntat, però, fossin moros o cristians, devots o descreguts, si sabien a favor de qui o de què es manifestaven. No em sorprendria que els dirigents de la Federació d’Associacions Musulmanes de Balears i d’altres federacions musulmanes establertes en territori borbònic ho sabessin prou bé i complissin les consignes que solen arribar de qui les manté. Reunir un miler de persones a Ciutat de Mallorca requereix una bona organització i una feina constant. La meva felicitació als cappares de la moguda.

Ara bé, no crec que Eberhard Grosske, comunista però que juga a la lliga de la monarquia, Miquel Àngel Llauger, de qui com a diputat hom espera que conegui com a mínim la ideologia que representa, o Fina Santiago i Nanda Ramon, que passegen pel món el seu cognom de jueus conversos, tenguin la més mínima idea de la ideologia i de la gent a què feien costat. Si es pensen que ho feren a favor del "poble palestí", pixaren fora de test, perquè ni Hamàs ni Hezbol·là no el representen, per molt que la gent de la franja de Gaza els hagués votat, com Hitler no representava el poble alemany, ni Mussolini el poble italià, ni Franco i els nacionalistes de FET i de les JONS el poble espanyol, en cas que aquest poble, com el palestí, existeixi de veritat i no sigui un totum revolutum plurinacional.

Hamàs, contra el qual combat Israel, és per ideologia, organització, aspiracions i fets una clonació del nazisme, del feixisme italià o espanyol, amb l’única diferència que en lloc d’una creu gammada o sense gammar enarbora la mitja lluna i tergiversa l’Alcorà com els nazis i feixistes tergiversaren els llibres sagrats cristians per tal d’implantar una ideologia aristocràtica. El primer objectiu és estendre l’islam per tot el Pròxim Orient; el segon, reconquerir les terres del darrer Califat, és a dir, Hamàs i altres organitzacions islamistes pretenen fer tornar enrere el rellotge de la història. Comparteixen, per tant, la finalitat imperialista de nazis i feixistes servint-se de la religió.

Les autoritats mallorquines esmentades i el nostre imponderable ministre d’Afers Estrangers, que va telefonar al president Abbàs dient que se sentia palestí davant la resposta antiterrorista d’Israel, haurien de ser més respectuosos amb els seus coreligionaris de l’esquerra que es varen batre a mort justament per impedir que triomfés a Europa la ideologia que ells ara, per ofuscació antiisraeliana, promouen i dignifiquen. Els palestins que aconsegueixen sobreviure esquivant la tirania d’Hamàs o d’altres organitzacions de la "resistència palestina" se’n fan creus –o mitges llunes– veient com l’esquerra europea ha perdut els papers. I és que la nova fornada d’esquerranosos va pel món esmaperduda des que ja no rep les consignes del PCUS distribuïdes per la KGB.

A l’esquerra europea, se li fongueren els ploms amb el pacte de Hitler amb Stalin. Era un pacte entre dimonis i no va prosperar. La victòria dels aliats i l’ascens de la Unió Soviètica com a superpotència varen convertir el comunisme en un instrument en benefici no de la revolució proletària, sinó del interessos imperialistes de Rússia. De la mateixa manera, tant Hezbol·là com Hamàs, lluny de defensar els interessos palestins, són els instruments d’Iran per estendre el seu domini al golf Pèrsic en primer lloc i després onsevulla. Els governs de Kuwait, Emirats, Jordània, Egipte i Aràbia Saudita saben perfectament que Israel, combatent Hamàs, els està traient les castanyes del foc en la lluita contra el feixisme islamista manegat en aquest cas per Iran.

D’altra banda, quan es tracta d’acusar Israel, hom frivolitza el terme genocidi. Qualsevol entès en tàctica militar sap perfectament que un exèrcit menys curós amb la vida de l’enemic hauria provocat milers de morts, sobretot tenint en compte que Hamàs fa servir d’escut humà la població civil. Si vos esgarrifa l’expressió "¡Viva la muerte!", del general Millán-Astray, pensau, senyores i senyors de l’esquerra amb kefià, que tota l’educació de les escoles palestines es funda clarament en aquesta dita feixista. Comprovau-ne els llibres de text. Per contra, tant Israel com l’esquerra alliberadora sempre han cridat: Visca la vida, visca la llibertat! I per aquesta vida i per aquesta llibertat han combatut.