...i altres herbes

No puc entendre per quina estranya raó el consell d’administració no es reuní a l’Estadi de Son Moix. És, senzillament, lamentable i ridícul. Fan que molts mallorquinistes s’empegueeixin! De què s’amaguen? Quina maldat han de cometre per haver d’esquivar la premsa? Joaquín García no començà de la millor manera possible. Poden estar-ne segurs.

Sentit comú

Joaquín García és un empleat de Grande i, per tant, està a les seves ordres. Diumenge, ja s’ho poden imaginar, hi haurà un 2 de Maig si el Mallorca perd. Així i tot, García pot millorar algunes coses prou importants, tot i que just estigui a la presidència durant un mes. La primera és la política de comunicació del club. No hi seria de més que fes de la transparència informativa la seva primera bandera. Si, a més a més, empra el sentit comú, que ja saben vostès que no és el més comú dels sentits, tindrà molt guanyat. Joaquín García, un home metòdic i ordenat, surt sense renunciar, lògicament, a l’herència rebuda del seu patró, però és conscient que els resultats seran la seva sort. O la seva desgràcia.

Marató curta

Joaquín García és també aficionat a l’atletisme. De fet, sempre que les seves ocupacions li permeten disputa les proves atlètiques de més prestigi de l’Illa. A més, m’asseguren que està en una gran forma física. Ara, haurà d’afrontar la seva marató més curta. Com sempre, acabar com més aviat millor és primordial. En aquesta ocasió, García no ha de negociar amb una entitat bancària o amb un propietari gelós del seu terreny, sinó que ha d’aconseguir vendre el Reial Mallorca. No ho tindrà fàcil. García és valent i decidit i absolutament fidel a Grande. Just faltaria!

Alemany (I)

Hi ha coincidència en assenyalar que el partit de demà davant el Sevilla és trascendental per al futur del Reial Mallorca. Ino tan sols des del punt de vista esportiu. Idò bé, han de saber que l’expresident Mateu Alemany és optimista i creu que el Mallorca té clares i serioses opcions d’aconseguir la victòria. Va veure el partit dels andalusos davant la Sampdòria i considera que l’onze de Manolo Jiménez té ara mateix moltíssimes carències. Si ho diu Alemany, m’ho crec.

Alemany (II)

No pot descartar-se que Mateu Alemany acabi la temporada com a president. No és impossible que acabi arribant a un acord amb Vicenç Grande, tot i que avui l’opció que té més possibilitats és que un grup de mallorquins, amb el suport d’inversors estrangers, compri el Mallorca i el fitxi de president. No ho descartin. Hi ha importants moviments i els administradors concursals del Grup Drac n’estan assabentats. Alemany, clar, també. L’expresident ja liderà a l’estiu del 2003 l’ampliació de capital de la Societat Anònima Esportiva que va fer possible l’entrada de capital mallorquí a l’entitat. En aquella ocasió, emperò, rebé el suport de Ramon Rosselló. Ah, i les circumstàncies polítiques i econòmiques eren ben diferents.

Nando Pons

El secretari tècnic –perdó, director esportiu– del Reial Mallorca Nando Pons va quedar ahir bocabadat quan va veure que hi havia un bon grapat de periodistes que feien guardia a Son Moix. Era l’hora prevista per l’inici del consell d’administració o la junta d’accionistes, aleshores encara no ajornada. "Hi ha res de nou?", demanà sorprès. Pobre home! Quina pena! O no s’assabenta de res o es volia riure dels companys. No sé què és pitjor.

Baixar a Segona

Estic cansat d’escoltar mallorquinistes, d’aquells de tota la vida, que asseguren que el millor que pot passar enguany és que l’equip baixi a Segona Divisió. Mantenen que quan un edifici està en estat de ruïna és sempre més rendible tomar-ho tot i començar de bell nou. No estic gens d’acord. Descendir és un drama de molt difícil solució. Existeix, a més a més, el risc d’instal·lar-se a la categoria de plata del futbol espanyol i no sortir-ne en un grapat d’anys.

Concurs

La situació econòmica del Reial Mallorca s’ha deteriorat tant que no es pot descartar que el Reial Mallorca es vegi obligat a presentar concurs de creditors. No seria una bona notícia, però han de saber que l’Sporting de Gijón o el Màlaga, per exemple, aconseguiren retornar a Primera mentre eren, i encara no n’han sortit, en concurs de creditors.