D'iguals, res de res

Amb aquella acció ens va quedar clar que Bush, el que quasi s’ofega menjant galetes, és capaç no sols d’ocupar països il·legalment argumentant mentides, sinó que també té certa agilitat, mental és clar. La resta de la història, quan l’anècdota acaba, és com quasi tot a l’Iraq: sòrdida i molt trista. El periodista s’enfronta a set anys de presó per atacar un president que va qualificar de ca, mentrestant la caverna ja s’ha encarregar d’intoxicar...

Què li hauria fet Sadam Hussein? Podria occident insultar un president d’Orient? La resposta a la pregunta trampa és molt senzilla perquè, malauradament, en la nostra jove democràcia ja sabem prou bé com actuen els dictadors i els règims totalitaris. Aquesta és la resposta de llibre, però quasi tots començam a saber que, en aquest cas, el joc no era net i que a l’enfrontament sempre n’hi ha que juguen amb avantatge.

La constatació que tots no som iguals es repeteix, molt sovint, a cada ocasió. De fet, en unes festes tan "Disneys" com les nadalenques, els Borbons han aprofitat l’avinentesa per mostrar la seva prole i felicitar-nos en castellà, anglès i francès. Un acte més que deixa de manifest la falta de respecte del Cap de l’Estat i la seva família cap a les altres llengües oficials del territori nacional. Evidentment, els cortesans de la premsa oficial i la rosa han obviat aquest aspecte i s’han centrat en allò que interessa: que si els ulls blaus de l’hereva, que si l’espontaneïtat dels altres...

Pocs són els que han advertit la manca absoluta de consideració i respecte cap a les comunitats bilingües i, per altra banda, el poder que continuen ostentant els de dretes, de tota la vida. Aquests que no consentirien que un Rei d’Espanya utilitzàs el català, el gallec o l’euskera perquè si ho fes, li llançarien qualque cosa més que sabates.