L`últim llibre del Paul Auster, com haureu sentit o comprovat, no és tan bo com el seu Brooklyn Follies, però és una molt original evocació d’una possible guerra civil als Estats Units. La majoria de població democràtica, no només demòcrata, els que creuen encara en les bases fundacionals del seu país, observen amb preocupació com de gran és el repte que s’hi obri. Aquest relleu de poders és llarg i, pel que va succeint les darreres hores, es poden anar fent una idea del que pot esdevenir.
L’actuació de l’ala més radical dels republicans al Senat només revifa antiquíssimes tempestes entre el nord i el sud. Aquestes provocadores actuacions són un avís i una amenaça per a tots aquells que, hereus d’una cultura, conserven neta la memòria dels seus mites populars. Només la literatura basada en fets reals, o no, pot omplir de sentit esdeveniments sense cap ni peus. Sense ser font de solucions o d’esperança, però donant una resposta raonable als interrogants de la gent que, aquests dies, han hagut de desenterrar l’esperit de John Brown per tirar endavant.
A mitjan octubre de 1859, aquest heroi abolicionista posà a la pràctica un pla d’alçament de tots els esclaus negres del sud i, només amb una vintena de seguidors, assaltà l’Arsenal Federal de Harper’s Ferry (80 quilòmetres més amunt de Washington, entre els rius Shenandoa i Potomac). Les tropes federals els assetjaren quan proclamaren la insurrecció. Aguantaren tres dies, dirigits per un homenàs d’una seixantena d’anys amb cabellera i barbes blanques. Els seus compatriotes blancs (com ell) el consideraven un objectiu a abatre, un idealista radical, un exaltat, un fanàtic...
Els abolicionistes d’ahir i d’avui el consideren un heroi; els seu fet s’avançà 6 anys a la guerra civil. Un altre idealista radical, Abraham Lincoln, faria triomfar més tard aquesta causa d’alliberament dels esclaus. No ha passat tant de temps, no s’ha avançat tant, sobretot al sud. Aquell heroi es sacrificà, desafiant l’amenaça dels "seus", als estats esclavistes. Féu diverses campanyes abolicionistes i menà a la vaga i a la insurrecció els fuetejats treballadors negres. Hagué de fugir i refugiar-se en plantacions, entre la seva gent, entre els esclaus, per organitzar la revolta a les muntanyes d’Osawatomic i preparar la guerrilla. No fou secundat per tots i, en la desfeta, fou penjat el 2 de desembre de 1859. En la seva tomba, la glòria l’acompanya com a tants que sacrificaven les seves vides.
El seu idealisme i anhel de justícia triomfaren més tard. Aquestes sacsejades estertòriques al Senat dels EUA són significatives que les coses es complicaran o que, d’una vegada per totes, fan el bategot amb les poques eines que els queden, lògica advertència d’un establishment racista, a la vegada que, si Obama acaba decebent els seus, es pot acabar regorrent el mateix camí però a la inversa. De moment, sort dels mites ficticis o reals, sort dels llibres, que guarden als pobles la memòria. Aquests dies, pels carrers de Nord-amèrica, algú ha recuperat aquella vella cançó: "El cos de John Brown jeu, consumint-se en la fossa, però el seu esperit marxa encara endavant..."
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.