Elogi del voluntari anònim

El voluntari agafava les mans del vell entre les seves, i s’estaven així, sense ni mirar-se, més d’una hora, fins que el vell s’adormia i el voluntari marxava, sense dir res a ningú. En Xavier va recelar d’aquell tèrbol personatge i va decidir intervenir. L’experiència li ensenyava que el voluntariat de vegades atreu gent poc de fiar... —Qui és aquell voluntari tan estrany que ve a fer companyia a aquest vellet? –va demanar a na Clàudia, una de les cuidadores. Ella va riure. —Perdona Xavi, el voluntari és el vell, i li diuen Llorenç. El més jove és en Robert, un malalt mental del barri sense família. En Llorenç és l’única companyia que en Robert no es treu del damunt a crits. Fa una feina excel·lent, el bon Llorenç... quan dorm i tot!