Joan Riera04/12/08 0:00
TW
0

Als anys 50, No-Do es referia als habitants de la colònia de Guinea Equatorial com los morenos. La legislació franquista els tractava com a persones de segona categoria. En aquell context es popularitzà la Canción del ColaCao, un missatge subliminal que hi havia gent molt més endarrerida i ignorant que els espanyols durant aquella època de repressió i por. Antònia Ordinas escriurà un llibre sobre el ColaCao, convertit ara en símbol de doblers negres amagats dins una caixa metàl·lica i enterrada al jardí. Alerta al nou missatge subliminal. Com se sent ara Antònia? Com la madona de la plantació o com una negreta utilitzada i espremuda? Aquesta és la clau. Què revelarà en el seu llibre? D’on venien les ordres? Alerta als detalls. I al trasbals que podria provocar.

Cal recordar que l’octubre del 1995 Francesc Berga, principal acusat del cas Brokerval, anuncià que escrivia un llibre titulat De CAP a Brokerval. Aleshores el president del Govern era Cristòfol Soler i hi va haver nerviada al Consolat. CAP eren les sigles de la Cooperativa Agrícola Poblera, de la qual Berga havia estat gerent i Soler, en els seus temps de conseller d’Economia, hi havia actuat com a representant del Govern Cañellas. Soler passà un calvari amb la CAP. Berga ho sabia tot.

Aquell octubre del 1995, el president Soler es trobava en una situació delicada. Havia substituït Gabriel Cañellas, dimitit arran de l’escàndol del túnel de Sóller però que manteia el control del Grup parlamentari. Soler temia que el llibre fos en realitat una maniobra contra ell. Uns mesos després, Soler fou destituït per l’ofensiva de Cañellas, que nomenà el jove Matas, que l’acabaria traint. Els nervis, emperò, començaren quan el moreno Berga escrivia la seva Cançó del ColaCao del 1995.