Terra del polític Antoni Ques, de l’historiador Ventayol i d’altres molts personatges destacats, Alcúdia era de molt bon grat visitada aquell octubre de 1949 per Josep Pla, el qual escrivia que "les badies de Pollença i Alcúdia es troben separades per la península de La Victòria, un dels llocs més primigenis de Mallorca. La base d’aquesta península és sorrenca, formada per terres d’al·luvió que vénen a indicar que, tal volta, algun dia, aquesta península pogué ser illa. En el coll d’ampolla que es produeix a l’istme d’aquesta s’estén Alcúdia, població antiga, encara en part murallada.
D’aquestes muralles n’hi ha que són del segle XIV, de l’època dels corsaris. En el seu terme es troba l’emplaçament de Pol·lèntia, colònia romana, amb vestigis d’un teatre i on hi han estat trobats una gran quantitat d’objectes d’excavació. Durant la guerra de la Germania es refugià dins la vila d’Alcúdia la noblesa del país, que dins de les seves muralles resistí un violent setge. Aquesta població mostra belles construccions urbanes dels segles XVI i XVII, i a lloc proper es troba l’oratori de Santa Anna, gòtic, del segle XIII, amb arcs apuntats que sostenen bigues de fusta."
Però d’aquella Alcúdia, de la primera dècada de la postguerra, a la del dia d’avui, els canvis són notoris. Les excavacions arqueològiques han ampliat l’àrea visible de l’antiga Pol·lèntia, bona part de les muralles han estat restaurades i els monuments de lav ila i del terme municipal gaudeixen de protecció permanent.
Un itinerari cultural de la porta del moll a la porta de Sant Sebastià, anant pel passeig de la Mare de Déu de la Victòria i després pels carrers Hostal, Serra, Major, Albellons, Sant Jordi, Rectoria, Església, Parra i Camí de Ronda ens permeten visitar el casal de la Fundació Torrens, la Biblioteca de Can Torró, l’Ajuntament, Can Canta, l’església neogòtica de Sant Jaume, el museu parroquial i el museu monogràfic de Pol·lèntia, a més de portals i finestres de caràcter renaixentista a molts habitatges urbans.
Carrers i carrerons que ens deixen, per altra banda, evocar la figura de Llorenç Bisbal i Barceló (1876-1935), sabater d’ofici i dirigent socialista a les Illes, o els escriptors i visitants estrangers William Dodd, John Carr, Augustus Bridgeman, E.G. Bartholomew... i d’altres. Així, per exemple, John Carr, el 1809, escrivia que Alcúdia li semblava una ciutat melancòlica i tingué dos dies d’estada en aquella urbs, mentre esperava embarcar-se, per explorar les muralles, aleshores mig en ruïnes i tapades d’heura i tapareres... També observa que hi havia molta gent malalta a causa de la proximitat de l’Albufera i que els caragols eren un plat que gaudia d’un cert apreci a les taules locals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.