Ja m’està bé el missatge de plantar-li una mica de cara a la crisi. Amb tanta predicció pessimista una se sent millor quan veu que els nostres representants polítics són generosos amb altri, mentre que ells es congelen el sou donant exemple. Tot això és molt lloable, però quan l’agraciat és el rei i la seva família la situació canvia radicalment. Aquí ja no es tracta de ser o no monàrquic, sinó més aviat de provocació davant un ciutadà de segona que veu diàriament amenaçat el seu nivell de vida.
Mentrestant, el Govern Zapatero presenta un projecte del Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009 en el qual la Casa Reial rebrà un 2,7 % més que l’any anterior. D’aquesta manera es lliurarà al Borbó quasi 9 milions d’euros, que podrà distribuir lliurement, pel sosteniment de la seva família i de la casa. Per si qualcú passa pena, cal tranquil·litat. L’amable monarca és possible que arribi a final de mes perquè al marge de la partida específica en té d’altres repartides pels ministeris: 6,2 milions d’euros del Ministeri d’Administracions Públiques per a bona part de les nòmines del personal de Sarsuela, 17, 3 milions d’euros de Patrimoni Nacional per tenir els béns immobles a punt per al rei i la seva reial família... Així, per saber el que realment ens costa l’invent monàrquic fa falta calculadora, i una mica d’intuïció. No és cap exageració dir que amb els comptes del rei regna l’opacitat.
Els defensors s’escuden en l’esmentat article constitucional que habilita el rei a distribuir lliurement l’assignació a la Casa Reial però el sentit comú ens diu que una cosa és tenir llibertat per distribuir els doblers i d’altra, molt diferent, és que una institució no reti comptes del que ha fet amb els cabals públics. D’aquesta manera, quan una veu com a altres monarquies els ciutadans saben els cèntims que varen costar les flors o el vestit de les noces reials, aquí, a l’antiga República d’Espanya la mesa del Congrés no accepta preguntes dels diputats sobre les activats d’alguns membres de la família reial. Per això, amb tant cortesà i tanta censura no m’estranyaria gens que els ciutadans diguin qualque dia prou.
Els ciutadans de la península, perquè a Balears estam tan avesats a l’espoli, a pagar i a callar, que ja començam a pensar que el que no para la mà és perquè és beneit.
Periodista
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ya veo, donde haya una envidiosa y una resentida habrá una valiente "ética" de la izquierda... En efecto, hay mucha mandanga que cortar en todos lados Aineta, pero descuida, la izquierda nunca morirá, porque su idea fundamental es culpar a otros de los propios defectos y escatimarles el mérito de sus logros. Ande ande, dígale a los suyos que se dediquen a recomponer la economía.
Carmen els Peperos com tu, i sé que ets pepera mos coneixem herbeta, calladeta estaries més guapa, no sé si lo que tu consideres governar és robar, si això d'ara és desgovern que era lo d'abans, governar per omplir-se les butxaques?
Por supuesto que habría que recortar del gasto público, empezando por el Cap d'Estat. Ganaría muchos puntos si renunciara a su asignación en los años de crisis... Aunque también se me antoja que todos esos políticos del tres al cuarto que nos desgobiernan, podrían prescindir igualmente de asesores, lujosos coches a la puerta y aviones oficiales. Pero claro, éstos, antes se mueren que darle un tijeretazo a esas pequeñeces.
Aqui li varen entregar Marivent, propietat dels palmesans, hi no mos varen demanar parer, tampoc mos demanaren si voliem al Borbo i mol posaren al cap del estat. Cal veura els politics d'esquerra bavant de gust a les recepcions (pagades per noltros) qu'el Borbo dona a les autoritats per entendrer-ho tot. Un articla ben sucos, Kika, m'agraden molt les teves opinions, especialment quan parles del hereu de Franco.