Diuen que, de tant en tant, el Rei d’Espanya és il·localitzable. Conec una de les rutes que li permeten esmunyir-se de l’entorn. No ho sé amb certesa, és clar; però ho dedueixo. Mireu de localitzar-lo pels voltants de Son Dureta o del Polígon de Llevant, i ben segur que el trobareu. És una intuïció. Probablement s’ha fet usuari de la línia d’autobús que comunica aquestes dues barriades, atès que la veu de la casset que anuncia cada parada va decidir elevar el senyor Joan Ripoll i Trobat, beneficiari d’un carrer, a la categoria de rei amb el nom de Juan Ripoll Primero Trobat.
Tal befa als usuaris va produir-se en temps de la batllessa Cirer i no s’ha rectificat amb la batllessa Calvo, de manera que una de dues: o l’una i l’altra s’apunten a desvelar la història oculta seguint les passes de Pío Moa o comparteixen un sentiment d’indiferència prou notable envers la llengua catalana. Però recuperem el fil de l’article. És probable que Juan Carlos de Borbón faci, de tant en tant, aquest trajecte, perquè ha caigut en el mateix error que l’speaker. A Menorca va concedir dignitat reial a l’erudit maonès Joan Ramis i Ramis en nomenar-lo Joan Ramis Primero Ramis. Res que no fos previsible.
Qui mal entèn, mal respon. I tinc la impressió que els coneixements de català del Rei d’Espanya procedeixen d’espigolar comentaris d’aquí i d’allà que no han estat fets, precisament, per gent que fa ús d’una puresa lèxica remarcable. Amb quatre espigolades n’ha tingut prou. Perquè temps per aprendre, n’hi ha sobrat. D’infant, ja passava les vacances a Mallorca. Tanmateix, no tinc constància que s’apuntés als cursets d’estiu de Can Moll. Tampoc no ho ha fet amb posterioritat, ni ell ni cap membre de la família reial, tot i que actualment les ofertes d’aprenentatge són múltiples.
N’ofereixen des del COFUC fins a l’OCB, sense deixar de banda els curs per a estrangers que promou l’Ajuntament. La mar els ocupa tot el dia. La relació de Juan Carlos amb Mallorca ha estat a través de la mar. Però no l’ha entesa, a la mar. La mar fa forat i tapa. Ens fa patent la petitesa de la gent. Qualsevol mariner en sap el significat, d’aquesta sentència, perquè la relació de l’home amb la mar genera un llenguatge amarat de saviesa. Els mariners saben interpretar-lo. Jo no. Jo estic parlant d’altres coses. La relliscada de Juan Carlos de Borbón amb Joan Ramis s’ha qualificat d’anecdòtica.
També s’ha passat per alt l’esclat de mal humor que l’envaí en veure que s’havia catalanitzat el seu nom a la placa que ha de recordar per sempre més la visita que va retre a l’IES dedicat a l’Il·lustre menorquí. No cal dir que no se li va escapar ni un bon dia en català, cosa que hauria confortat d’allò més als que tenen sempre l’encenser a punt. Ens aboca, tot plegat, a pensar que l’esperit del Manifiesto s’entén com taca d’oli fins al punt d’influir a la Zarzuela? Seria un error.
El Decret de Nova Planta és anterior al Manifiesto, de manera que el pamflet dels Savater i companyia únicament pot haver contribuït a posar al dia el pensament de la monarquia borbònica, històricament refractària a admetre i a respectar la diversitat lingüística de l’Estat. Per un motiu o altre, i de manera deliberada o involuntària, el Rei no va estar fi. I a molts de nosaltres ens ha refrescat allò que tenim gravat a l’enteniment i a la consciència: quan un governant no parla la llengua dels governats, no actua com un governant, sinó com un colonitzador.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Llorenç, a mem si t'amollen allò de "Por que no te callas"?
Aquesta és certa: Quan els Borbons són a Marivent, passa sovint per Son Carrió un helicòpter que aterra no gaire lluny del Camí de Sa Torre Nova. És en "Juanito" (aquell que malgrat matar accidentalment el seu germà, no ha perdut el gust per les armes) que hi va a fer pràctiques de tir. No sé si de blanc li posen un onso gat de vodka.
Evidentment, és un colonitzador, no es casual que fos restituït per la dictadura feixista. Amb tot, per ser el nostre rei, cal ens considerem súbdits, i això som moltíssim que a desgrat de pagar-li per força, uns honoraris monstruosos, no ens i considerem.
Em fa l´efecte que l´hereu Borbó a la corona d´Espanya, i la seva germana la infanta Cristina sí que tenen algun coneixement de la llengua dels seus súbdits de l´antiga corona catalano-aragonesa. Llevat d´això, l´article, impecable, fulminant. Batlessa Calvo, no us cau la cara de vergonya?
Calvo i Cirer a l'altura dels Borbons i Savater. Ves qui ho diria!
Excelent.-Clar i concret.-Enhorabona.-Xico