No són poques les persones a qui durant els darrers mesos he sentit expressar una certa preocupació perquè tants casos de corrupció en què estan implicats membres de l’anterior Govern del Partit Popular surtin a la llum massa d’hora. Molt més convenient, diuen, seria que es fessin públics quan ja s’hagi superat l’equador de l’actual legislatura i faltin només una dotzena llarga de mesos per a les properes eleccions, així la gent acudirà a les urnes tenint ben present qui són els polítics que governen per inflar-se il·lícitament les butxaques i els que governen perquè (més o menys) es creuen el país i aspiren a treballar en favor dels seus ciutadans.
Deixant de banda que potser davall l’estora de l’antic govern hi ha prou porqueria per donar feina als jutjats durant quatre anys o fins i tot més, en un principi pot parèixer un desig recargolat o cínic. Tenint en compte com està el pati a les Illes, però, no ho és gens: més aviat és un desig estrictament realista i pragmàtic. Abans que se celebressin les passades eleccions, ja hi havia indicis i casos més que suficients perquè l’electorat prengués consciència de les males arts governamentals del PP, que així i tot va fregar la majoria absoluta.
Jo vaig arribar a pensar que, si a la fi no l’aconseguiren, no va ser perquè no tenien les mans prou netes, sinó perquè no se les havien embrutades encara més. Va ser Churchill qui va dir, amb la seva crua lucidesa habitual, que el millor argument contra la democràcia és mantenir una conversa de cinc minuts amb un ciutadà ordinari...
Els països o les comunitats en què la corrupció està a l’ordre del dia i en què l’egoisme rapinyaire dels espavilats és vist com una credencial admirable o és percebut com una gesta positiva o com a mínim comprensible (jo, si fos ell i estigués en el seu lloc, també ho faria, pensa en secret el ciutadà que s’assabenta sense sorpresa d’un altre cas de corrupció), les persones que s’esforcen per ser íntegres i nobles poden arribar a sentir un cert complex de culpa. En comptes de creure que la noblesa és una virtut d’heroi, acaben creient que és un defecte d’ingenu o de despistat imbècil. En qualsevol cas, aquest no és un dilema que afecti només l’esfera política.
La vida és dura i el món és molt competitiu, no s’hi val a badar, tothom s’afanya per aconseguir allò que ell vol i no són pocs els que estan disposats a pegar quatre colzades a qui sigui que s’interposi en el camí cap al seu objectiu. Bé, no té gens de sentit enyorar els temps passats: les coses són com són, i mai no han estat millors. La vida és dura i sempre cal batallar, el món és competitiu i de vegades cal córrer molt ràpid per arribar a la meta abans que el contrincant o l’adversari.
Ara bé: per no acabar sent una desferra moral, un monstre sense escrúpols o un carronyaire bípede, és urgent de trobar un punt mitjà, l’equilibri entre l’astúcia i el maquiavel·lisme, entre l’ambivalència calculada i l’amoralitat sanguinària, entre l’equanimitat sòlida i la bondat ignorant, entre la voluntat de profit i les ànsies depredadores.
Corruptio optimi pessimum est, resa el proverbi antic: la corrupció dels millors és el pitjor. Poques coses he sentit que fossin més sàvies. La decepció que ens causa la maldat o el pecat de qui crèiem bo és la més difícil de tolerar. Potser és l’únic consol que, com a illencs, ens queda. Que, fins ara, els nostres corruptes sempre han aparegut entre els pitjors.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sabeis cuales el súmmum d'una persona objetíva,culta, liberal i de centre esquerra? Haver nascu en castilla i lleó, fugir i estudiar a Madrid i casar-se amb un mallorquin.Després d'això que cap d'espanti que amidi 1,79m. i pesi 47 quilos encara que mengi de tot. La corrupció a Castella-Lleó, no és tal, és herència del senyor feudal i, per fi al cap, són menuncias i misèries. Je,je..... En mallorca no és corrupció és herència del "modus vivendi" comercial, de fenicis, judios i cartaginenses. Je..Je.Almenys és el que deien "els mallorquin en els trenta anys que vaig viure alli i que tot el món coneixia quan jo tractava de protestar. M'encanta aquesta societat que ve
Jo no som dels qui pensen que els casos de corrupció haurien d'haver aparegut a la segona meitat de la present legislatura, més aviat m'inclín a pensar que aquest període resultarà massa curt perquè es destapi tot el joc brut practicat pel PP. Estic convençut, però, que durant la legislatura 2011-2015 es reeditarà a les illes el govern progressista i nacionalista i que sortiran a la llum molts més casos de corrupció dels populars. La llista d'escàndols sembla, ara per ara, inacabable.
No crec que la Democràcia Italiana (i molt menys Berlusconi) siguin un mirall on meravellarnos. Basta saber que Itàlia ha tengut més Governs que anys té la República.
Segurament hi ha politics corruptes i altres que no ho son, pero devant la gent tenen una cosa en comu: els privilegis economics. Tenen sous fabulosos, coxes oficials, suplements i dietes escandalosos, gastos de representacio, etc, etc, a mes de asegurerse una pensio de jubilacio també privilegiade ben enfora de les miserables pensions que rebem la majoria despres de haver traballat tota una vida. El problema esta amb els politics, no amb la gent, l'exemple que donen a la ciutadania es lamentable i gens edificant, desde el rei fins qualsevol dels assessors que tant han proliferat últimament, nodrits tots gracies als cabdals publics recaptats de les nostres burjaques. No trobeu raro que devant casos de corrupcio bona part del electorat no en fagi cas i torni a votar als corruptes, aixo ja es una questio de corrupcio etica de la citadania que ve de la dictadura i que els politics de la "democracia" han fet bons vist lo que ha plogut des de UCD, pasant pel PSOE i, actualment, el PP. Quin tipus d'actitut s'espera de uns ciutadas que asistim al espectacle que dona aquesta clase privilegiada, que te la vida resolta disfrutant de privilegis i luxes gracies als seus carrecs que pagam entre tots? Semblarmos a ells, aixo es el que voldriem tots per viura igual qu'ells ¿o no?, questions etiques i morals a part pero que no resolen la part material de la vida. Quan hi hagi una clase politica que doni exempla d'honestitat a tots els ambits de la seva vida no hi haura posibilitat per un vot que fagi costat a la corrupcio.
I per quina raó Berlusconi guanya les eleccions a Itàlia? Jo vos ho diré, perquè malgrat la corrupció, els del Pacte ho feren molt malament i governaren com la dreta. Just el que passa aquí.