La sociovergència

La setmana passada el PSOE començà a moure’s per desfer la potencial aliança dels partit catalans en contra dels pressupostos per mor de la reforma del finançament. Per una banda, una jugada maquiavèl·lica dels socialistes ha evitat la compareixença de Zapatero al Congrés per explicar la manca d’acord en el finançament. Per l’altra, el ministre català del PSOE de Catalunya –que no del PSC, tot i que formalment n’és membre–, Celestino Corbacho, ha iniciat els moviments tendents a desinflar les reduïdes ànsies de desmarcaments.

La compareixença de Zapatero davant del Parlament hauria estat molt incòmoda, i pot ser qualque cosa més. Perquè previsiblement li haurien plogut galtades de pertot i perquè, sobretot, segurament no tenia res a dir encara de la reforma del finançament, atès que n’està preparant la negociació final i el retard sobre la data prevista per finalitzar-ne el procés –9 d’agost– indica que encara no la té enllestida. El que ha fet és arribar a un acord amb IC –peticionària– per avortar el tràngol. Un acord del qual no s’informà ERC, que s’ha posat dels nirvis –més–, i que projecta ombres de dubte sobre la continuïtat a mig termini del Tripartit català. No només ha avortat el tràngol, sinó que l’acord és tan difús que les coses tornen a estar en el solc que volia el PSOE. Perquè el pacte consisteix que de forma immediata Zapatero "informarà" de com està la situació per arribar llavors a un acord "amb totes les comunitats" per obtenir un pacte que permeti "la reforma del sistema del finançament" en el qual encaixin "totes les comunitats". Es desfà així la possiblement darrera oportunitat d’una negociació i pacte bilateral entre el govern català i el nacional. Al mateix temps, a CiU, oficialment queixosa per aquest acord PSOE-IC, comencen a surar les opinions favorables a una entesa sociovergent (PSOE-CiU) com a forma de rebentar d’una vegada el Tripartit. Ho deia Josep Maria Cullell, president del consell assessor de Convergència Democràtica de Catalunya, en una entrevista: "Sent realistes el que convé ara és la sociovergència; el que és intel·ligent per aplicar l’Estatut és la coalició CiU-PSC". El moviment de Zapatero ha anat en aquesta direcció? Segurament, quan s’encarrili la negociació "amb totes les comunitats" de la reforma del finançament apareixeran novetats al respecte, però de moment tot indica que hi ha forces –tant a Madrid com a Barcelona– que actuen perquè en efecte s’hi arribi, a aquest gran pacte.

Per altre costat, el ministre Celestino Corbacho declarava també la setmana passada que "el PSC no ha votat mai en contra del PSOE i tampoc no ho farà mai en el futur", sortint així al pas de les opinions que a Barcelona corrien sobre una possible plantada dels diputats nacionals del PSC a l’hora de votar els pressupostos generals de 2009 per mor de les desavinences sobre la reforma del finançament. És important l’opinió de Corbacho perquè és l’home del PSOE a Catalunya, l’home que quan Maragall en feia de les seves rebé la telefonada de José Blanco per saber si seria necessari activar de bell nou el PSOE català en contra del PSC. Que Corbacho faci aquestes declaracions només pot respondre al fet que les veus crítiques contra Zapatero en el si del socialisme català estan sent laminades i, a la vegada, pot significar una nova via de tranquil·lització amb la intenció última d’aplanar el camí cap a quelcom més ample, com per exemple la sociovergència.

Periodista