No em referesc només a la capacitat d’anar d’un lloc a un altre amb un vehicle que obeeix les nostres indicacions i manipulacions ni a la de saber trescar pels diferents carrers de pobles i ciutats o de desplaçar-se per carreteres i camins. No, faig esment precisament de les iniciatives que prenem, una vegada ja sabem conduir, i que aquestes són les que mesuren més d’una de les nostres capacitats i aptituds. Aniré al gra i començaré a contar alguns fets que es poden observar. La llargària de l’article només em deixarà que en comenti dos. Qui vulgui, després podrà reflexionar i fer una autoavaluació.

La primera actuació que intentaré analitzar és la de transitar els vehicles un darrere l’altre. Hi ha moltes maneres de circular-hi, però en una autopista que té dos carrils, pel de la dreta hi solen anar els vehicles la velocitat dels quals oscil·la entre els 90 i els 110 km/h i per l’esquerra hi solen transitar avançant els que van des de 100 fins a 130. Si els dos carrils tenen una circulació fluida, no pot esser que no es guardi la distància de seguretat. I això no es fa, en general, i és la causa de molts d’accidents, que poden ser molt greus. Es té la tendència a anar de 110 a 120 km/h a 4 o 5 metres del de davant (sense cap possibilitat d’avançar-lo). Què deia el codi fa cinquanta anys? Que la distància de seguretat es calculava dividint la velocitat en km/h per 10 i elevan-net al quadrat el resultat. Simplificant i amb nombres rodons: si vas a 110 km/h, en dividir per 10, en queden 11, i al quadrat, 11 x 11 són 121 metres de distància que has de guardar i si vas a 120, són 144 metres, després de fer les operacions adequades. El codi avui diu el mateix, el que passa és que hi ha diversos trucs per no haver de fer càlculs, ja que molta de gent no en sap fer, si no té una calculadora. Diuen que s’ha de mirar un punt fix quan passa per devora el cotxe de davant i tu has de tenir temps de comptar lentament: 1.001, 1.002 i 1.003, abans d’arribar-hi. D’altres diuen que s’ha d’anar a una distància mínima de tres segons. Cadascú que analitzi si el fet de no guardar la distància de seguretat és un problema de capacitat o de voluntat.

El segon i darrer cas del qual parlaré és el de la circulació per les rotondes. Trobareu infinitud de persones que quan entren dins una rotonda, si han de fer tres quarts de volta abans de sortir-ne posen l’intermitent de l’esquerra i després quan en surten posen el de la dreta o no en posen cap. D’altres, que no posen intermitent mai, transiten per dins una rotonda com si anassin per dins la seva sala d’estar, supòs. I no hi ha més accidents, perquè molta de gent va alerta. Aquestes males actuacions les fa tant un conductor o conductora de cotxes, com un o una de camions, o un o una d’autobusos, és a dir, tenguin el carnet de la categoria que sigui. Molt bé, anem pas a pas, més o manco 50 metres abans d’arribar a una rotonda hi ha un senyal de trànsit, que dibuixa tres fletxes en forma de circumferència, que indiquen que s’ha de voltar en sentit contrari a les agulles d’un rellotge. I així és com s’ha de circular per una rotonda, per tant, si és obligatori transitar d’aquesta manera, no s’ha de posar mai l’intermitent de l’esquerra, i si no poses intermitent et correspon anar fent voltes dins la rotonda, infinites. Quan vulguis sortir, llavors has de posar l’intermitent de la dreta, obligatori sempre. Només posaries l’intermitent de l’esquerra si la rotonda es troba voltada per dos carrils (crec que en tenen dos totes) i vols passar del carril de la dreta al de l’esquerra i viceversa. No té més secrets. Observau què passa quan circulau per les rotondes i avaluau, si voleu, quines són les capacitats de cadascú.

Pedagog