Quan el senyor Carlos Delgado hagué pres possessió per segona vegada del càrrec de batle de Calvià, contractà un equip d’assessors et alt. que semblava remarcablement desproporcionat a les necessitats i a les disponibilitats del municipi. Es va insinuar i es va dir clarament que aquella operació no estava, en realitat, al servei de les necessitats del municipi, sinó al de les ambicions polítiques personals del batle.
Que se sàpiga, des del seu partit no se li va cridar l’atenció. Val a dir que Calvià és una espècie de districte autònom, amb capacitat pròpia per interpretar tota la literatura legal que afecta la política local. Ja era així en temps de Francesc Obrador, qui va descobrir el potencial dels ajuntaments en matèries que fins aleshores havien semblat de l’exclusiva sobirania de l’Estat o de les comunitats. Margarita Nájera explorà encara més aquesta via.
Calvià s’havia convertit, en les legislatures socialistes, en un territori estrany, definit per tota una sèrie de peculiaritats que la gent d’altres municipis sovint no acabam d’entendre. En aquesta situació de fet, arriba el senyor Delgado a la batlia, i, amb l’ajut oprobiós d’un trànsfuga d’UM, enfila el camí de cap a la majoria absoluta, de la qual ara gaudeix. Aquestes situacions plenes d’opacitats i de llacunes dificulten el clar judici de les coses.
L’equip del senyor Carlos Delgado, era veritablement desproporcionat? Almenys ho semblava. Es formava, a més, en un moment en què el PP havia perdut les autonòmiques, de manera que molta de gent del partit demandava col·locació. El manteniment dels partits amb els pressuposts de les administracions públiques és un dels afers més bruts de la nostra democràcia, i en general afecta desigualment totes les formacions amb participació del poder.
El senyor Carlos Delgado no ha tengut inconvenient a rectificar, ha reduït dràsticament el nombre de persones col·locades a compte dels pressupostos de l’ajuntament calvianer, com una invitació a preguntar-nos com podien ser necessàries tantes persones si ara n’hi ha tantes que sobren. La crisi econòmica l’obliga a reduir personal, i en això tothom li donaria la raó, per més que pocs donarien la dita crisi com a explicació definitiva.
Els criteris a partir dels quals s’ha reduït personal semblen abastar un inventari de causes més ampli, que els més entesos relacionen amb els suports rebuts –i amb les desercions– pel senyor Delgado en el congrés del PP regional. En aquest cas, estaríem davant la confirmació d’un supòsit ja esbossat al principi de la legislatura, és a dir, que la contractació de personal per part de l’Ajuntament de Calvià no hauria respost tant a les necessitats del municipi com a les del PP i, sobretot, a les aspiracions del senyor Delgado de liderar el partit. Això només podia passar, diuen els entesos, a Calvià, almenys en aquestes proporcions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
el que paga manda
té unes idees peregrines en molt aspectes pero crec que entre poc i massa la mesura passa. A mí hi ha idees- especialment les que fan referència a la regeneració dels partits, que no hem semblen malament, peró supós que res bo es dirà a aquest diari.
No se quina mania té aquest diari amb Delgado. Només una pregunta ¿ha fet alguna cosa bé? ¿ que sembla a la linea editorial que hagi estat l´únic batle que s´hagi enfrontat a Matas i Munar, pares de la actual corrupció a Mallorca? ¿Es pot comparar el model de gestió de Galatzó en comparació amb altres possessions públiques com ara Son REal? Es cert que