Amb l’arribada de la calor, els meus amics Vicent i Pep i jo recorríem cada tarda els carrers de la part vella de Vila. Érem tres al·lots formenterers fent segon de batxillerat a l'institut Santa Maria d’Eivissa i l’enyorança ens empenyia un dia i un altre cap al port, on fèiem parada obligada a l’orxateria Es valencians, compràvem un gelat i li pigàvem cap al far de l’espigó. Des d’allà contemplàvem en silenci la Joven Dolores, la mítica Tanit o el San Francisco accelerar la marca i posar rumb cap a la nostra illa.
La nostàlgia finalitzava cada divendres, el dia que embarcàvem feliços per passar el cap de setmana a casa. Va ser durant el curs 78/79, jo devia tenir quinze anys, quan una d’aquelles tardes de final de curs entràrem els tres al carrer Riambau des del passeig de Vara de Rei, i a l’alçada d’on hi havia l’antiga perfumeria Rango, d’Ofília Tarrés, filla del paisatgista Josep Tarrés, ens creuàrem amb ella. Alta, rossa, la pell bruna i tota vestida de blanc, segons marcaven els cànons de la moda 'adlib'.
Va ser una visió que, en ple inici de l’esclat hormonal, no he oblidat mai. Aleshores, Ursula Andress encara no havia arribat a la quarantena i servava tota la força que l’havia convertit en una sex symbol mundial quan el 1962 va esdevenir la primera noia Bond de la història en coprotagonitzar 007 contra el Doctor No amb Sean Connery.
Ben segur que la recorden sortint de l’aigua en una platja jamaicana amb un espectacular biquini blanc, ganivet a la cintura i dos grans caragols de mar a les mans i com, en descobrir la presència de l’agent 007, li etziba dues preguntes, una d’elles amb un més que evident doble sentit: "What are you doing here? Looking for shells?". El personatge d’Andress, que en la novel·la d’Ian Fleming es deia Honeydrile Rider, s’havia convertit molt encertadament en Honey Ryder per a la pel·lícula. Genet de mel, això és exactament el que jo vaig veure al carrer de Riambau aquella tarda, una genet de mel. Feia prop de deu anys que el fotògraf Buil Mayral l’havia immortalitzada a Eivissa vestida amb roba adlib.
Aquell instant meravellós al carrer de Riambau que reposa a la memòria com un tresor m’ha vingut ara al cap amb motiu de les dues desfilades adlib que tindran lloc a Eivissa i Formentera els propers 19 i 20 d’octubre, respectivament. Seria fantàstic que el Patronat pel Foment i la Promoció de la Moda i la Conselleria de Desenvolupament Empresarial del Consell d’Eivissa tinguessin la valentia d’enterrar per sempre aquest esperpent que mai ha estat un sector econòmic i que mai no ha passat de desfilada de "mercadillo". Convidin Honey Ryder a enterrar per sempre aquest episodi al crit de "prou adlib!".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.