Es Guix de tots

Existeix una pregunta de gran recorregut filosòfic i políticament mala de concretar: què és el bé comú? Se suposa que les institucions, quan ni prevariquen ni governen pel benefici privat d’uns quants, són les encarregades d’elaborar les normes que el garanteixin. Però qui el determina? Són els habitants d’Escorca els dipositaris de la sobirania de tot allò que afecta el seu municipi? O la protecció de Tramuntana és un bé comú d’un comú més gros que els seus habitants? Acostar el centre de decisió polític al ciutadà, és sempre el millor? Molts dels casos de corrupció coneguts podrien induir a pensar que l’apropament, especialment quan facilita la familiaritat, no ha estat la solució eficaç per a la millor administració pública i que es necessiten institucions més allunyades que la garanteixin. El Consell garanteix el bé de tots quan s’enfronta a la voluntat majoritària dels més propers a l’objecte de decisió però, també és cert, a aquests els negarà beneficis que altres tengueren. Tot té un preu i som els beneficiaris els que solidàriament l’hem de compensar.