Salvem els salvadors

TW
0

Adesiara, com a clams reivindicatius i salvadors, sorgeixen, arreu de les terres i costes mallorquines, manifestacions que volen demostrar als poders públics, administratius i judicials, la seva disconformitat sovint per raons sentimentals o tradicionals, amb una malifeta urbanística o paisatgística.

"Salvem la Trapa", "Salvem la Real" o "Salvem es Tren", "Salvem Son Bosc", "Salvem la Dragonera", "Salvem Son Bordils", "Salvem Mallorca". Aquestes pacífiques manifestacions pressuposen una organització i un lideratge. Al cap de cada manifestació, carregada de bona voluntat, encara que a vegades una mica exaltada, en pro de la "virginitat" i en contra de la "prostitució" dels terrenys mallorquins, tant a l’interior com a la costa, hi ha unes persones, amb cara i ulls, les més sensibilitzades, les més dinàmiques, que, normalment, són les que reben, si hi ha sarau.

No reben, tan sols, una possible repressió de la força pública, sinó, més subtilment i a més llarg termini, del poder polític o financer, de la sobreria, ara en declivi, de les immobiliàries o les constructores. D’exemples n’hi ha a balquena. I sempre reben els que van al capdavant.

I si nosaltres, el poble callat, no salvam els salvadors, els sacrificats a cada manifestació, qui, en nom nostre, ens salvarà de la força, civil i política, de l’omnipresent capitalisme canibalesc? Els que hi ha, amb plurals denominacions, rere la tirania d’una gent que, de Mallorca, sols estima els guanys que en treu.