Espanya, Mallorca, Formentor i Marivent

S’havia de fer front a la dura realitat i a l’auge d’un nacionalisme espanyol que oblidava la crisi a marxes forçades. Pa i circ una vegada més. La família reial, feliç i pegant bots d’alegria. Zapatero, content per la victòria i per trobar-se a Viena, enfora de Solbes. Rajoy amb el cor xapat –i ja van molts de xaps–.

I és que el Partit Popular té més ferides que un Sant Sebastià. Cal·los Delgado és un dels artífex de les punyalades que ha seguit les passes d’allò que va dir l’arquebisbe Desmond Tutu: "Quan els missioners van arribar a l’Àfrica, ells tenien la Bíblia i nosaltres teníem la terra. Van dir-nos, "Preguem". I nosaltres vam tancar els ulls. Quan els vam obrir, nosaltres teníem la Bíblia i ells tenien la terra."

Dins el PP varen deixar entrar la secció més radical, quasi varen tancar ells ulls quan es varen servir d’ella i, ara, els ha sortit el tir per la culata i no sabem si es quedaran sense res. No té poca feina Rosa Estaràs per solucionar el problema. Ja devia saber Jaume Matas per on aniria la qüestió i per això entenc que partís cap a Washington... Per cert, un company em comentava l’altre dia que uns dels grans beneficiats de l’actual Govern de les Illes Balears serien els Barceló, hotelers, copropietaris del diari que més ataca el propi Govern i valedors de la carrera americana de Matas.

El tema de l’Hotel Formentor sembla que tendrà una resposta positiva, el Govern col·labora amb un bon grapat de milers d’euros en el premi literari a Formentor, i tot més major glòria dels Barceló. Admir l’habilitat del Grup Barceló per repicar i anar a missa. Les seves passes són segures i inequívoques, i la seva estratègia molt hàbil.

La tècnica és ser pacient i no posar-se nerviosos. Vaja, el que agrada a Manuel Fraga quan va afirmar que "Rajoy és un candidat magnífic, perquè és un home que mai s’excita". Les excitacions no són gaire bones i la prudència és un grau. Però la prudència de veritat, no només la simulada. I si no que li diguin a Javier Rodrigo de Santos que ha demostrat ser l’home més imprudent del món. El cas de Santos, que ja acumula molts d’elements, no només el perjudica a ell, perjudica la imatge política i del PP. Al principi es va argumentar un trastorn transitori, però ara cal demanar-se si aquest trastorn és temporal i si afectava les seves decisions com a tinent de batle de l’Ajuntament de Palma, i regidor d’Urbanisme.

Sembla que són qüestions que potser mai es resoldran, però no per això no les hem de formular. Ja va bé que per uns dies molts oblidin la crua realitat i el futbol faci que tot brilli d’una altra manera, però demà passat tornarà el dia a dia. La crisi, els jutjats, les suspensions de pagaments, fins i tot la calor es notarà més!

I per acabar com hem començat, sembla que els turistes ja són aquí i només falten per arribar aquells que en lloc de deixar doblers cobren per venir-hi: la dinastia borbònica. Ja he perdut el compte de quants en vénen, perquè entre fills, néts i nebots són una caterva. A Mallorca, hi cap tothom! Que vénguin, que gastin i que no paguin! Visquin les Illes Balears riques! Visca la comunitat amb la renta per càpita més alta d’Espanya! I clar, després no voldrem vendre a Madrid que no tenim doblers, no? Si en tenim per regalar Marivent o comprar un vaixell en devem tenir per altres coses, no?

Quina feinada que tendrà el president Antich per explicar tantes coses a ZP i a Solbes! Que aprofiti l’eufòria roja –per Espanya, és clar– per convèncer-los!