Acabarem agraint al director general d’Air Berlin la publicació de l’editorial en resposta a la mesurada carta que li va enviar (en català i alemany) la directora general de Política Lingüística. Aclareix moltes coses, més enllà de la llengua i tot.
En la carta, accessible a la web de la DGPL, la directora demana que Air Berlin faci un ús adequat de les llengües oficials de les Balears (de "les llengües", així, en plural) en els desplaçaments amb sortida o destinació a les Illes i, afegeix que si donen informació en català, com fan "en altres idiomes", serà una manera de mostrar que la companyia, tan vinculada a les Illes, es preocupa pel seu patrimoni cultural i lingüístic. Acaba amb l’oferiment de col·laboració per avançar en aquest sentit.
Davant una proposta així, Joachim Hunold, si no volia armar-la, hauria pogut optar per no dir res o contestar-li per carta amb excuses i promeses de futur. Això hauria estat una mostra de la "manca de voluntat" que, potser amb massa bondat, li atribueix la directora general en declaracions posteriors. Però contestar amb un editorial irat, ple d’exabruptes i mentides ("el castellà ja no és llengua oficial a les Balears", "Espanya amb els nacionalismes torna a l’època medieval", si ell "ha de donar per decret cursos de català, basc i gallec als seus empleats"...), és voluntat d’esclafar (¿Una llengua, un govern? ¿Tot plegat?). A més, segons publicava dBalears dilluns passat, des de la companyia alemanya creuen que la directora general ha de disculpar-se per haver-se dirigit al cap d’Air Berlin per un tema com aquest. Consideren un greuge, per tant, que un alt càrrec del Govern s’atreveixi a adreçar-los un escrit sense el seu permís. Una manera clara de dir-nos quin ordre jeràrquic estableixen i què significa per a ells una "Europa sense fronteres", com diu l’editorial. Del mateix parer deu ser la inefable Rosa Estaràs, que també exigeix que el Govern es disculpi (!). Posats a usar despectivament la paraula medieval, hauríem de veure si escau més a qui reclama el respecte per la diversitat de llengües i cultures o als qui, com si fossin una banda de croats (no parlaré d’altres creus), arrasen per on passen i s’atribueixen el dret de cuixa (territorial, vull dir). Jo no sé si el groller editorial és obra directa de Hunold o de qualque intermediari local; però, ho sigui o no, hauria de disculpar-se per mentir i insultar el Govern, la llengua i la gent d’un país que tant de benefici li dóna. Si no ho fa i el Govern i l’oposició no ho exigeixen, ens aclariran qui comanda a les Illes, de qui ens han fet súbdits feudals. Potser arribarà un dia que –com en època medieval– pagarem un delme a Air Berlin per viure a la perifèria dels seus aeroports.
Ara, després de reunions d’aquests dies amb uns i altres, segurament provaran de diluir-ho, seguint l’estratègia a què em referia al començament.
La descontrolada reacció de Hunold mostra com alguns responsables de grans empreses poden esdevenir grans irresponsables socials quan, temeràriament, tensen les relacions entre comunitats. Per fortuna no tots els alemanys es proclamen hereus dels huns; tant a Alemanya com aquí tenim molts d’exemples d’alemanys que són respectuosos amb la diversitat lingüística i, en el nostre cas, lluny de d’infamar-nos, s’interessen per aprendre el català i conèixer la nostra realitat.
Per aquí, però, també hi ha gent de la mateixa colla que Hunold. D’aquests que aplaudeixen l’actitud de l’alemany, només perquè ataca el català, sense importar-los que la directora –a la carta– també reclamàs l’ús del castellà. La resposta de Hunold ha servit, alhora, per acabar de desemmascarar, si ja no hi estaven prou, aquests patètics patrioters que sols que ataquin el català ja els va bé, encara que menystenguin l’espanyol. El menyspreu d’Air Berlin cap al català és igual al que té cap al castellà, la diferència és de grau. Esperanza Aguirre també preferia que Endesa passàs a una companyia alemanya abans que a Gas Natural. Recorden aquell acudit en què el geni sortit d’una llàntia meravellosa ofereix un do a cada un dels dos que l’han trobada i el primer, per por que l’altre no demani més que ell, diu que vol el doble del que demanarà l’altre; i aquest altre, amb idèntic esperit solidari, demana perdre un ull. D’aquesta manera progressa la humanitat, sense sortir del medievalisme moral.
Professor de la UIB
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Què vol dir que la nostra Directora General s'hagi de disculpar per haver-se dirigit a aquest desgraciat de Hunold? Què s'ha pensat aquest "individu", per anomenar-lo de qualque manera? Ja voldria ell estar a l'alçada dels seus genolls, perquè per ara ni tan sols li arriba a la sola de les sabates. Ànim i endavant, senyora Directora General!.
Ni tots els mallorquins es diuen Estaràs o Mesquida, per sort. Perquè si el primer és una una vergonya per a Alemanya i els alemanys, els dos restants embruten el nom de Mallorca i dels mallorquins, tant per acció com per omissió.
Ni tots els mallorquins es diuen Estaràs o Mesquida, per sort.