Aquesta ha estat la setmana dels vint-i-cinc, dels quasi vint-i-cinc, o dels més de vint-i-cinc. Vint-i-cinc anys del Parlament de les Illes Balears, que vol dir vint-i-cinc sense acords polítics en els temes fonamentals. Quasi vint-i-cinc que es parla de la reforma de la Platja de Palma, cosa que significa paraules, paraules, maquetes, imatges, però de reforma res de res. Més de vint-i-cinc imputats per tots els casos de malversacions, prevaricacions, informacions privilegiades, etc.
I és que el 25 és un número ben "guapo", però que hi ha darrere tants de vint-i-cincs?
Em centraré en el 25 parlamentari. Dissabte es va fer una celebració perquè els celebrants fossin cèlebres. Les estrelles varen ser, per aquest ordre, Maria Antònia Munar –l’eterna presidenta–, Maximilià Morales –que centrava tots els focus per la seva recent querella–, Pere Rotger –que pronuncià un parlament ben institucional–, Jeroni Albertí, Tòfol Soler, Joan Huguet, Antoni Cirerol i Antoni Diéguez. I, lamentablement, d’estrelles, no n’hi va haver cap més.
Els records per la resta de diputats, pels portaveus més destacats, per les lleis més importants, pels debats més significatius, per les iniciatives legislatives populars, etc. varen ser mínims o inexistents. Em va semblar injust. Injust pel GOB i la resta d’entitats que han protagonitzat aquestes iniciatives legislatives populars. Injust per la Llei d’espais naturals, o les DOT, o la Llei de normalització lingüística, o l’Estatut. Injust per diputats, portaveus o parlamentaris com Andreu Crespí, Sebastià Serra, Joan Mayol, Joan Francesc López Casasnovas, Ramon Orfila, etc.
Ja està clar que a una celebració com aquesta és difícil comptar amb tothom, però la qüestió és que probablement es va comptar amb molt poca gent, massa poca gent. Els vint-i-cinc anys continuen i estic segur que, durant els actes commemoratius, es tendran en compte tots aquests elements.
I els que tenen una qüestió important damunt la taula –o davall, però això crec que és el que intenta esbrinar la Fiscalia— són Morales, Vicens i Montis. Ha d’estar molt segura la Fiscalia per presentar una querella d’aquestes característiques i envair el despatx d’advocats de Montis. Veurem com acaba tot, però entre Pla Territorial de Mallorca, Son Oms i altres, a més d’un li deu costar dormir els vespres.
Els que no sé si han dormit fins ara o, efectivament, disposen de noves proves, són els fiscals i jutges que estan més actius durant els darrers mesos que en molts d’anys. El que es transmet és que tothom ha posat mà dins el calaix, que Mallorca és un corc, que aquí roba qui pot. Evidentment, això no és així. Hi ha més polítics i empresaris honests que lladres, però la notícia és dels suposats lladres. Tot plegat desprèn una mala imatge gens envejable.
Sort que encara tenim elements per a l’esperança. IB3, per exemple, és per mi una esperança. Després de veure els seus informatius, es demostra que qui diu que IB3 no és objectiva és que no la mira. S’ha de lamentar que alguns, entre els quals trobam responsables polítics de primer nivell i articulistes variats, intentin desprestigiar la cadena. Els informatius d’IB3, dirigits per Nekane Domblás i Joan Carles Palos, són mostra d’objectivitat i ho demostraren dissabte quan entrevistaren, amb motiu dels 25 anys del Parlament, Bartomeu Vicens i Maximilià Morales. Si IB3 hagués estat el corralet d’UM, haguessin evitat anar a fer-los preguntes sobre la querella de la Fiscalia, però no fou així, es feren les preguntes pertinents, es va veure la mala cara que posaven els dos implicats en sentir la pregunta i va ser la segona notícia de l’informatiu.
Algú encara s’atrevirà a dir que el director general de l’ens públic, Antoni Martorell, manipula la informació, però el moviment es demostra caminant i els fets indiquen que de manipulació res de res. No sé si aquesta IB3 té més audiència o manco que l’anterior, el que sí sé és que ara té la intenció de ser una vertadera televisió pública. I d’això es tracta de donar servei públic i veracitat! I si ha de fer, per exemple, un programa de llibres, perquè això és donar servei públic, perfecte, encara que ja sabem que l’audiència serà magra. I és que si no ho fa la televisió pública qui ho farà? Per això em fa gràcia veure Antoni Pastor, o altres diputats del Partit Popular, retreure a Martorell el tema de les audiències. Clar que s’ha de tenir en compte l’audiència, però si una televisió pública només és mesurada per l’audiència anam ben malament.
I això és el que hi ha, quina setmaneta! I la que ve? La que ve la comentarem dimarts que ve.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
OPINIO dB es de Farrús? no? ya se nota, vaya peloteo! INTERNALIZACIÓN YA!!! dB és d'en Farrús? oi? ja es veu, hi ha que els agrada mamarla! INTERNALITZACIÓ JA!!!