Concebre –de manera més aviat pessimista, potser afegiria qualcú– el que pot arribar a esdevenir, pot esser una altra manera, certament eficaç per despietada, d’acostar-nos al que ja és, d’acostar-nos a la comprensió del que ja ha començat realment a esdevenir. Un exemple molt clar d’aquest mètode és l’obra de Kafka. Així, considerar el futur del transport privat en aquesta ciutat és d’alguna manera experimentar per endavant el malson de ciutat que en va resultant i denunciar una dificultat de la nostra vida urbana que ja fa alguns anys que hem començat a experimentar a Ciutat de Cavorques, en la ben patent i progressiva dificultat per aparcar.
El cotxe o l’automòbil privat com a mitjà de transport urbà pot estar condemnat a desaparèixer. Com no sigui que el seu propietari pràcticament limiti el seu ús als desplaçaments entre el domicili i el lloc de treball i disposi d’aparcament en els dos extrems d’aquest itinerari. Perquè sembla cosa òbvia que ja podem començar a pensar que, si aquesta dificultat per aparcar continua incrementant-se a un ritme similar al que s’ha produït aquests darrers anys, l’automòbil com a mitjà de transport ciutadà deixa de tenir sentit si la manca de lloc per a aparcar-lo ens obliga a fer voltes i més voltes i, al final, l’única possibilitat que ens queda –si no volem perdre més temps– és tornar al punt de partida –si és que, en efecte, hi disposam d’algun aparcament– o deixar-lo a l’extraradi o als afores. Així, ja és perfectament concebible un espai urbà majorment per als vianants. De fet, aquest espai ha d’esser valorat positivament sempre que no s’ampliï desmesuradament. Una zona sense circulació rodada, amb algun caràcter arquitectònic, en el centre d’una megalòpoli sens dubte incrementa l’habitabilitat del conjunt. Però a mesura que aquest espai s’acosti als espais suburbans, la megalòpoli –aquesta ciutat de malson que tractam de preveure– esdevindrà manco habitable.
És indubtable que la Ciutat de Cavorques disposa d’un front marítim magnífic –i no pens exactament en el Passeig Marítim sinó en la zona que va des del Baluard de Sant Pere al Baluard del Príncep (la represa de l’acondiciament del qual, per cert, reclamam)–, d’un front espectacular que és una glòria i un goig de la Mediterrània, malgrat, dissortadament, bona part dels seus habitants, dels nostres conciutadans, no hi treguin el nas pràcticament mai. Però també ja és concebible –com hem tractat d’explicar– que, en un espai de temps no gaire remot, sigui possible que un ciutadà surti de l’aparcament de ca seva per fer determinades gestions i, kafkianamnet, es cansi de fer voltes per no-res i es vegi obligat a tornar-hi, alliberant-se o desempallegant-se d’un cotxe que, en lloc de ser-li útil per guanyar temps, li ha resultat un destorb, i hagi de tornar a sortir, aquesta vegada a peu, per a poder fer efectivament tot el que vol fer. Aquesta ciutat de malson pot fer somriure qualcú, però també pot fer sortir de polleguera a més d’un.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sa ciutat de Palma és un desastre fet a posta contre es seus ciutadans,fruit de sa especulació,de sa misèria i de s'immundicia des polítics.
és difícil per la ment bufa pensar en anar més enllà del cap de cantó sense cotxe, però jo sovint tanc els ulls i veig carrers peatonals allà on hi ha cents de vehicles aparcats. fer-ho d'aquí uns anys serà imprescindible, fer-ho ara seria una visió de futur que els polítics no gosaran tenir.