La submissió

La submissió a una potència estrangera es paga molt cara en una guerra. Sigui a l'Iraq aquesta dècada o en el terrible conflicte espanyol del 1936. El PCE ho sap molt bé. Necessitats de les armes d'Stalin per vèncer Franco es posaren a les ordres dels agents soviètics, que dugueren la paranoia antitrotskista. El resultat fou la tortura i l'assassinat d'Andreu Nin a Alcalá de Henares. Hi participaren agents soviètics, espanyols i interbrigadistes alemanys del batalló Thaeleman, futurs fundadors de la RDA. L'assassinat de Nin anà en paral·lel als repugnants processos de Moscou i mentre arribaven a Madrid tancs russos T-26 imprescindibles per a la imminent ofensiva republicana a Brunete (cada un dels regals blindats d'Stalin valia 250.000 pessetes de l'època). Les divisions comunistes (sobretot l'11a, de Líster) tinguren un comportament exemplar en la batalla, que costà 20.000 vides. Però a canvi havien d'accedir als capricis dels soviètics: escorxar Nin abans de pegar-li un tir al cap. Aquells mateixos dies un comunista català, capità de la 16a Divisió, fou reclutat per assassinar Trotski. Nomia Ramon Mercader. El 1992, el tinent general Sudóplatov, antic cap dels serveis especials d'Stalin i destinat a Espanya el 1938, escrigué: «Els espanyols perderen la seva guerra. Però els homes i dones d'Stalin la guanyaren. El trotskisme quedà desfet després de la Guerra Civil espanyola».