Unitat per les illes, una oportunitat històrica

Aquestes paraules no són de cap nacionalista mallorquí, menorquí o pitiús. Les va escriure l'any 1876 Charles Toll Bidwell, cònsol d'Anglaterra, al seu llibre The Balearic Islands. I pel que fa a l'espoli fiscal, com es pot veure, són d'una vigència que escarrufa. Quan són publicades, Mallorca fa 160 anys que ha perdut l'autogovern i la independència fiscal a mans de l'exèrcit borbònic, i ja ha tingut ocasió de patir a les seves carns tota casta de règims a Madrid: monarquia, república i dictadura. Bidwell, amb el punt de vista fred i desapassionat d'un estranger, hi torna a insistir unes pàgines més endavant: «tenim la impressió que tots els governs espanyols han tractat durament les illes Balears en matèria de política (...). Sense dubte que aquesta pacífica província que pagava fins el darrer real de les contribucions i impostos exigits per cadascun dels diferents governs, que enviava tots els joves que cridaven per soldats, que contribuïa amb doblers, sang i cavalls, sense enganyar, com no havia fet cap de les quaranta-nou províncies espanyoles; sens dubte, dèiem, les illes haurien d'haver estat més ben tractades. I pensam que, com a mínim, és una mala política matar la gallina dels ous d'or». I afegeix: «seria difícil citar, durant el temps que nosaltres estiguérem allà, cap mesura pública d'importància local iniciada o promoguda pels funcionaris del govern. Per tant qualsevol progrés o desenvolupament que hagin aconseguit o que estiguin a punt d'aconseguir, s'ha d'atribuir, en justícia, quasi bé de manera exclusiva a la iniciativa local». A tall d'exemple, queda astorat perquè Mallorca inaugura la primera línia ferroviària de Palma a Inca el 1875, quan el tren de vapor existia feia més de setanta anys, i assenyala que el projecte és tot ell fruit de la iniciativa local, sense cap aportació de l'Estat espanyol. Ara, 133 anys després, Unitat per les Illes denuncia que Madrid inverteix en ferrocarrils 100 per habitant a l'Estat, mentre que a les Balears només n'hi destina cinc!

Sí, el mal tracte que patim de l'Estat espanyol al llarg dels segles és d'una constància que produeix vertigen. Des de la mort d'en Franco hem pogut tocar amb les mans governs espanyols de tot pelatge: d'UCD, del PSOE i del PP, amb majories absolutes i relatives, i el resultat sempre ha estat el mateix: ens han escurat les butxaques a canvi de quatre miques. A hores d'ara, Unitat calcula que són 3.800 milions d'euros els que se'n van cada any de ca nostra cap a Madrid i ja no tornen. Amb aquesta sagnia, a quines infraestructures podem aspirar? Sense doblers, com aconseguirem millors hospitals, escoles i serveis socials? Sense inversió en transports públics, sense accés als beneficis de ports i aeroports, com volen els nostres empresaris que prosperin els seus negocis?

Ha quedat més que demostrat que PSOE i PP són dues cares de la mateixa moneda. Quan arriben a les corts espanyoles, els seus diputats s'obliden de nosaltres i diuen tot lo dia sí bwana als capitosts de Madrid. Votar-los suposa perpetuar quatre anys més aquesta situació, i només es pot entendre des del desconeixement, o per masoquisme. El decurs dels esdeveniments ha volgut que la nostra generació tingui l'ocasió, per primera vegada, de començar a capgirar un tracte colonial que dura des de fa tres segles. I per als qui tot el que acabem de llegir no els ve de nou, és vital recordar que ara no és moment de cercar ossos en el lleu. Estam a una passa de fer història, i d'honorar tots aquells que al llarg del temps han lluitat, de vegades a costa de la pròpia vida, perquè poguéssim disposar d'una oportunitat com aquesta. Ha arribat l'hora de fer pinya. Ara és el moment de la Unitat per les illes.

Josep Palou, Lobby per la Independència (Mallorca)