El senyor Blázquez, fins ara president de la Conferència episcopal, va fer un pas en fals irreparable, si és que pretenia mantenir-se al front de la jerarquia catòlica espanyola: va dir que l'Església «no vol imposar la fe cristiana ni la moral catòlica»: acabava de signar la seva decapitació. Partia com a favorit. És més, no reelegir-lo era una manca de delicadesa, ja que la reelecció és una norma de cortesia en el microcosmos del bisbat espanyol. Sempre, es diu, hi ha hagut com a poc una reelecció. De forma que la defenestració del senyor Blázquez té, encara, un afegit que alguns ja han qualificat de vexatori.
Els bisbes espanyols no volen ser comandats per qui dóna mostra de mesura en el sistema de pesos i mesures de la dreta reaccionària. No voler imposar la fe cristiana ni la moral catòlica revela una actitud feble, entreguista, postconciliar. Equival a crear les bases per a una treva, i si les estadístiques donen com a probable la reelecció del senyor Rodríguez Zapatero, no es pot fer servei al PP amb treves ni amb tebiors. El senyor Blázquez havia mostrat una propensió subreptícia, pusil·lànime, a la moderació (sempre dins el sistema de pesos i mesures, etc.). Després del sopar de Zapatero a l'Ambaixada de l'Estat del Vaticà a Madrid, i un cop reforçat l'statu quo de les relacions entre ambdós estats, que comprèn qüestions tan delicades com el finançament de l'Església, semblava que els bisbes espanyols haurien reflexionat i, amb l'ajuda de Déu, haurien contemplat amb bons ulls els valors morals de la reconciliació. Tot això, és clar, en la consideració dels més il·lusos habitants del país de les meravelles, que són els que donaven per segura la reelecció del senyor Blázquez i l'afebliment del corrent representat pels senyors Rouco Varela, Cañizares, Martínez Camino i altres espècimens de l'«intratable pueblo de cabreros» de què ens parlava Jaime Gil de Biedma a Años triunfales.
De manera que, comptant, que és molt comptar, que Rajoy no pugui formar govern la pròxima legislatura, l'extrema dreta es prepara per a la croada -les croades eren operacions de saqueig i rapinya-, i la força de xoc eclesiàstica ja es posa a punt. Tendríem, en aquest supòsit, una altra legislatura de sotanes i d'admonicions. Però igualment les tendrem si guanya Rajoy, reviurem años triunfales en versió edulcorada: i sabran, els que encara no ho saben, com pot ser de moralment inhòspit, de políticament constret, allò que el poeta en digué «este país de todos los demonios», impacient per guanyar el carrer per als congressos eucarístics i de recuperar la versió original del Valle de los Caídos. Perduda la batalla de la Real, salvem Lluc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.