El gallet, aquest gran desconegut

El desplegament mediàtic i policial ha sigut el colofó d'una cadena d'injustícies que es duen a terme sobre totes aquelles persones que no són de la «cultureta» d'avui. Aquells homes i dones de la terra i de les seves bèsties, criadors i ramaders que veuen, avui, com se'ls amenaça impunement i se'ls lleva el lloc per ser reemplaçats per colles de mafiosos. El millor regal que poden fer avui a un narcotraficant, a Mallorca, és un bon gall de brega. Els extingits gallers mallorquins, en les darreres bregues que es dugueren a terme fa uns anys, ho van poder comprovar, sobretot si havien guanyat. Eren seguits i observats fins a fora vila, i dies més tard, robats. El gall vencedor obsequiat al mafiós de torn.

Per les imatges de la gallera il·legal d'Ariany, s'entreveu la cutrada quan la comparam a aquelles galleres mallorquines de ferroforjat, modernistes i populars(el canvi recorda els soferts a les sales de cinema d'avui) de fa cent anys, que haurien d'haver estat catalogades i no enderrocades. Tota una CULTURA s'esvaí amb els gallers mallorquins, per capritx de la llei i per arribar a cedir el protagonisme als usurpadors.

El preu ascendent del gra de l'aviram acaba fent renunciar a molta gent, però no a tanta com els robatoris dels darrers trenta anys a l'illa de Mallorca. Anar a comprar pinso o cereals, topar amb algú, i ser observat per genteta que et repara, feia que et seguissin sense que te n'adonassis, eres seguit fins a l'altra punta de l'illa i en un altre moment més adient, ja ubicat, robat i posats els teus animals en mans d'aquells que no entenien ni tenien cap cultura gallera. Els que manen i els que no (com algun d'aquests ecologistes que tot ho ignoren de la natura) van fer que es prohibís i no només han acabat amb aquesta meravella que no perjudicava ningú, sinó que l'han entregat en safata als senyors de la droga.

En aquest món nostre, és més normal que un bebè no pugui caminar per una cera infestada de merdes de ca, que deixar seguir un costum ancestral molt més civilitzat que la caça de tords amb filats, on es fa servir el dit gros per esclafar el capet de l'ocell i no moure't del seient. Es poden vendre armes que mutilen nens quan no els maten, es pot traficar amb dones a pocs metres de les noves i cutres galleres, però es persegueix l'autèntic galler en nom d'una falsa moral, la més poderosa de totes, la moral dels ignorants. Al públic d'Ariany oh!!... hi havia tres menors, abans alguns adolescents es dedicaven a criar galls de brega, amb les hores de feina que tot això comporta, ara molts d'ells malden per entrar a robar per obsequiar el seu cap, volen tenir els millors galls, car creuen que ja neixen així, sense prèvia preparació, poc saben de les hores que el galler de Mallorca hi dedica en l'entrenament d'un animal que morirà sobre l'arena, només si el seu propietari ho vol, els participants d'un temps ho decidien sobre la marxa.

El gall en la natura, quan topa l'altre mascle, lluita fins a la mort, i si els sorprèn la fosca, es colguen junts a la mateixa branca per a continuar tot d'una a l'endemà a sortida de sol, fins que un dels dos caigui. Això és el món i l'home és només un trist administrador. Heu llegit bé, es colguen junts i en sortir el sol, segueixen fins a la mort i fa uns cinc mil anys que ho fan així i que veuen sortir el sol sobre l'esfera. Molt al principi dels temps es van avesar a cantar a les primeres hores, molt abans de la primera claror, per apropar femelles i no ser vists pels depredadors. Després, amb el temps, es van arribar a creure que l'astre surt només per ells. Vingueren de l'Àsia, d'on són naturals, sí, el que vostè es cruspeix a l'ast de tant en tant, també és de la mateixa arrel. A les illes, hi són des del mateix moment que l'home i han arribat a evolucionar de tal manera que, si observau una llocada de la raça pròpia de l'illa, comprovareu que la seva coloració, la dels pollets, queda totalment mimetitzada en el rostoll i evita així ser vists per la implacable milana reial. L'evolució natural ha arribat a aquest punt després de segles de selecció, però tanmateix són els criadors per consum propi, per oci, o els ramaders que ara malviuen, els que sempre conserven les races autòctones de cada lloc i asseguren el futur d'una bona ramaderia, això quan ens referim a països i no a païsses. Un bon exemple en aquest sentit és Alemanya.

Però tot allò que faci olor de cultura, no interessa a la cultureta dels que manau. S'ha perdut un lèxic valuosíssim, al voltant del món dels gallers de Manacor, Felanitx, Inca, Ciutat... els gallers illencs desapareixen i els narcos i els ignorants es reprodueixen. Els criadors que queden, fan, encara, els millors galls del món, per dur-los a competir a Andalusia. Els traficants homogeneïtzen aquesta competició, abans un galler jovenet, un entrenador d'un sol gall, podia posar en evidència un estol de criadors de prestigi. Avui, si guanyes, a l'endemà entraran a ca teva i oblida't de l'animalet i de la teva feina.

Es pot traficar amb éssers humans, però els galls no poden barallar, car també està prohibit, fins i tot, que cantin a les ciutats. El darrer que cantà a Manacor omplí les pàgines dels diaris. A Mallorca deien abans que, quan una femella d'aquests animals canta, algú d'aquella casa morirà aviat.

No facin més el ridícul i legalitzin aquesta lluita entre els animals que han nascut per la mateixa. S'informin una mica, coneixent aquest petit univers salvaran un petit món que agonitza. Involucrar els vells i també el jovent, poden beneficiar una societat on les pràctiques més perilloses són les que més venen. En els temps que entre els padrins de Mallorca hi havia gallers, i aquets no eren tractats de delinqüents, no hi havia tantes morts per velocitat a la carretera, tantes morts de vianants per conductors drogats, no hi havia tants casos de violència de gènere, ni molt manco el tràfic i esclavatge de persones d'altres països. Facem possible de bell nou el tràfic d'aquests animals, aquell maneig que duia la gent gran quan es jubilava i que no feia mal a ningú. Legalitzin les bregues de galls a Mallorca amb l'ordre i la vigilància per part dels experts de tota la vida.