Per tercer any consecutiu, Barcelona s'ha convertit en una festa per als amants de la novel·la negra. Podríem discutir molt sobre què és la novel·la negra, on es troben els límits i on no, i quines són les seves característiques. Segurament no ens posaríem d'acord i aquesta seria la gràcia. A Barcelona duen tres anys discutint-ho sense conclusions. I tanta sort, perquè si hi hagués conclusions per ventura s'acabaria l'encontre i llavors què faríem els aficionats al gènere? Només llegir? Jo crec que la grandesa d'aquestes trobades és la interrelació que hi ha entre el públic i els ponents de les diferents taules rodones. És l'únic encontre cultural on no hi ha silencis incòmodes quan els moderadors demanen si hi ha alguna pregunta del públic. Sempre hi ha preguntes. I en tot cas, el mal moment només es passa quan s'acosta l'hora de tancament del Palau de la Virreina i encara queden interrogants.
BCNegra és una activitat que no es podria entendre sense el seu comissari, el Paco Camarassa. I és que des que a Barcelona ell i la Montse Clavé varen obrir la llibreria Negra i Criminal (carrer de la Sal, número 5, a la Barceloneta) han canviat moltes coses -per a bé- per als lectors de gènere. En primer lloc, com correspon a tota bona religió, ja tenim el nostre temple. I si Barcelona s'està posant tan multicultural (multimerda en diuen alguns, normalment no exempts de raó), era lògic que els adeptes fidels del gènere negre poguessin tenir un espai fonamental, un epicentre, des d'on canalitzar la seva activitat (ajudats, això sí, per l'hospitalina i hospitalària biblioteca La Bòbila, especialitzada en gènere negre, i per les seves extensions a la biblioteca francesca Bonemaison i Jaume Fuster, amb dotacions i activitats també interessants), un espai de reunió i de xerrada, i dos informadors de luxe que estan ben al dia de les novetats que van arribant sobre el gènere. Això és important, perquè en aquest fragmentari món de la distribució de llibres, és cabdal que hi hagi llibreters que t'aportin la informació que no trobaries a cap altra banda del món.
Enguany, el festival ha fet un homenatge fonamental a un dels grans pares del gènere -de tots els gèneres, hauríem de dir- a casa nostra: el Jaume Fuster. Passats deu anys de la seva precipitada mort, BCNegra va voler recordar la seva tasca, tant la d'autor com la de director de la col·lecció La Negra, de la Magrana. Fou un acte senzill, una taula rodona que ens va acostar Jaume Fuster des de diferents prismes i perspectives, amb una conclusió ben clara: el millor homenatge que se li pot fer és llegir-lo.
I el festival ha acollit per primera vegada una taula rodona en la qual participaren escriptors de les Illes: Miquel Vicens Escandell, Guillem Rosselló-Bujosa, Maria Antònia Oliver i Antoni Serra, moderats per un servidor. L'acte comptà amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics, i és necessari remarcar-ne un grapat de coses. La primera és que, juntament a l'homenatge a Fuster, fou un dels escassos actes del festival que va tenir el català com a llengua vehicular, un dels pocs espais on es va parlar de novel·la negra en català, que tanta importància ha tengut al llarg dels anys i que constantment ens aporta bons títols de gènere. Per això aquests dos actes han estat importants. La segona són les facilitats donades tant per BCNegra com per l'Institut per organitzar aquest acte. I la bona estona passada amb uns escriptors immoderables que creuen en la feina que fan i en allò que escriuen. Va ser un gust escoltar-los, acompanyar-los i aprendre'n. Vagi aquí l'agraïment. I l'exhortació: Llegiu-los. Paguen la pena.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.