Bono, un feixista al Congrés?

TW
0

Vistes les darreres declaracions del «senyor» Bono "dir-li senyor és afalagar-lo massa" pel que fa a les llengües catalana, basca i gallega i la seva rotunda oposició que s'emprin en el Congrés dels Diputats (és que s'hi han emprat mai?), em faig creus que un partit que es diu «progressista» i «socialista» i que tot el dia s'omple la boca parlant de la famosa Espanya plural i del «tarannà» pugui permetre que l'aspirant a presidir l'esmentada institució "la tercera més important de l'Estat" sigui aquest personatge sinistre, mediocre i fracassat que fa gala del seu analfabetisme cultural i la seva intolerància més retrògrada. Bono no amaga el seu odi ni el seu menyspreu cap a tot allò que no faci olor d'español amb denominació d'origen i de pata negra, i en definitiva incita a l'enfrontament ètnic i a la rancúnia entre les diverses nacions i cultures que componen l'Estat.

Com és possible que un partit que es diu «d'esquerres» tingui en les seves files un individu descaradament racista i xenòfob que no té cap mena d'escrúpol a afirmar com se'n sent d'orgullós dels orígens falangistes del seu pare, o que amolla perles com que li importa ben poc que es maltracti o assassini etarres o gent militant de l'esquerra abertzale mentre no hi hagi baixes dels «seus».

Idò sí, tot plegat és ben real. Això demostra que Espanya, de demòcrata no en té res. De fet, no n'ha tingut res, de demòcrata, al llarg de la seva història, llevat del breu període de la Segona República.

Els catalanoparlants, o almenys els que encara ens queda una mica de dignitat nacional, hauríem de fer tot el possible perquè aquest individu malparlat, groller i primitiu no pogués fer realitat el seu somni d'arribar a presidir el Congrés. No podem consentir que amb els impostos que pagam i que des de la Villa y Corte no ens en tornen ni un (espoliació fiscal) haguem de suportar personatges d'aquesta casta sorgits de les tenebres més profundes dels segles més obscurs de la Santa Inquisició i els Reis Catòlics (por el imperio hacia Dios), que ens humilien i insulten dia sí i l'altre també, i ens consideren éssers inferiors i gairebé subnormals. Això mateix ja ho feien a la Sud-àfrica de l'apartheid o a l'Alemanya dels anys 30.

Per finalitzar, l'única cosa positiva per la qual podem estar agraïts al «senyor» Bono és que gràcies als seus insults xenòfobs anticatalans (i antigallecs i antibascs) sortosament fa que augmenti la consciència, si més no per part d'un important nombre de mallorquins, eivissencs, menorquins, formenterers i catalans en general, que amb l'Estat espanyol no hi ha res a fer i que el nostre futur passa directament per aconseguir tenir el nostre propi estat. Si fóssim independents, no sé si cauríem millor o pitjor, però ja no ens insultarien més i tindrien l'obligació moral de respectar-nos.

Un català illenc orgullós de les seves arrels i la seva llengua.

Jaume Calafell.
Ciutat de Mallorca. Països Catalans.