Un Dimoni contra naturam

Dels cartells finalistes del concurs per anunciar les festes de Sant Sebastià, a Palma, reproduïts ahir a DdB, tres parteixen de la figura del Dimoni, i un d'ells, titulat Es Dimoni, és el guanyador. Servidor comprenc que els membres del jurat no han de tenir en compte segons quines qüestions, que podrien ser titllades fins i tot d'insignificants, però servidor crec que hauríem de ser més curosos i evitar introduir dosis addicionals de confusió en la vida social del país. El Dimoni -no es Dimoni, per Déu- és una figura associada a sant Antoni per una relació d'amor-odi que es desenvolupa entre la tendresa, la crueltat i la doctrina, quasi sempre en un aire festiu, d'astracanada. Aquesta relació ha nodrit el nostre folklore fins a fer-ne un dels capítols més rics i variats. El Dimoni sempre va acompanyat, naturalment, del foc, i és a l'entorn de Sant Antoni que els foguerons desencadenen els rituals i l'èxtasi, més profà que no religiós. Sant Antoni apareix estretament vinculat a la pagesia, és el protector dels animals, i la inconografia, tan sovint perfumada d'aromes naïfs, ens el presenta amb una porcelleta als peus. La rifa d'una porcella constitueix una part inexcusable del programa, una part d'un alt valor simbòlic: a qui li tocava, li tocava alguna cosa més que una porcella. Res, qualsevol persona que tengui un parell d'idees clares sobre les ruïnes d'aquest país us podrà confirmar la indissolubilitat del binomi Dimoni/sant Antoni o viceversa. La rima ha facilitat molt les gloses i les cançons que perpetuen aquesta unió.