Ahir l'Executiva del PSM va decidir anar amb UM i ERC a les generals, acord que s'ha de valorar des de diferents perspectives. La primera, més material, des d'un punt de vista numèric. Si se sumen els vots d'UM, PSM i ERC, a les diferents eleccions generals es podrà comprovar que aquesta suma és gairebé constant. Si fa no fa, uns 33.000 vots, cosa que no basta per aconseguir un escó, a no ser que l'abstenció sigui brutal -i, per ara, sembla que no ho serà.
La suma de vots de PSM i EU, en canvi, és més alta. Uns 40.000, cosa que els aproximava més a l'escó, malgrat que la suma encara els és insuficient. Per això, no hi ha que avaluar aquesta decisió presa ahir en funció de treure un escó o no; o sigui, comptar amb més probabilitats de col·locar en Sampol al Congrés. Perquè, sospesat des d'un punt de vista, simplement, numèric, l'elecció és pèssima. Més bé es renuncia que s'apuntali, el diputat. Altra cosa és l'argumentació amb què es pot vestir la unió, vull dir que es pot adduir que el seu efecte expansiu podria ser més, moltíssim més, que una suma aritmètica. Però, esper que se'm permeti ser escèptic, després d'haver viscut diferents resultats electorals, on els cartells amb un coneixement superior a l'actual; com ara, el 2003.
Per això, aquesta decisió, política, per entendre-la, hi ha que endinsar-se per altres camins. Quan, d'aquí a un grapat d'anys, algun investigador analitzi l'època actual, i aquestes decisions, ho tendrà una mica difícil, de pescar. Veure com canvien constantment les aliances, com hi ha greus enfrontaments, que produeixen escissions, i les mateixes persones, al cap de poc, desdir-se i apostar pel contrari; la veritat, és ben complicat de copsar a la primera. De la mateixa manera que ho tendrà complicat d'abastir l'actual electorat, a no ser que es faci una tasca pedagògica gegantina.
Amb tot això, no es pretén insinuar, de cap manera, que sigui una mala decisió política. Ni allò contrari. Simplement, és una nova aposta que s'haurà d'avaluar el seu resultat en un mig i llarg termini. Per la qual cosa, amb allò primer que s'ha de comptar és amb paciència, per a continuació afegir-hi prou constància; a no ser que es vulgui que el resultat sigui una flor de temporada, com la d'alguns benvolguts ametllers que comencen a florir a la carretera de Binissalem a Lloseta. Això sí, sempre és benvinguda una nova il·lusió -ara, aquest nou Bloc Nacionalista-, perquè alegra la vida, política, és clar.
Valentí Valenciano, professor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.