29/12/07 0:00
TW
0

Sra. Presidenta: Acab de llegir el vostre missatge de Cap d'Any, m'ha semblat ple d'esperança i de desitjos ben macos. Estic segur que sou sincera, i esper que no ens decebreu: Amb presumpció humil, però des de la base, des d'un poble petit, però engrescat, des de la vall del mític Galatzó, un soci del Grup de Persones Majors del Poble, vos vull fer arribar un missatge calent i amb esperó. Les xifres sempre són fredes i veritablement és molt el percentatge que dedicau a benestar social. Opin que això és fer política socialista o d'esquerres.

Tanmateix com a major, vull fer-vos arribar unes expectatives dels padrins, que estan aquí, ben presents. Partiré d'uns pressuposts que teòricament tothom accepta, però que a la pràctica crec que estan ben coixos. «Les persones majors són ciutadans de ple dret». Quants polítics hi ha en exercici majors de seixanta anys? i de setanta? i de vuitanta? El percentatge de gent clarivident, en cada etapa d'aquests anys és evident. Basta passar revista a les estadístiques de dependents, de minusvàlids, de malalts, per saber quants en queden de vells-joves o de joves-vells?

Reuniu corals de gent gran i us espantau pel bons cors que hi trobau. Feis una crida de balladors i què? Organitzau excursions, viatges, clubs, associacions, voluntariats per a majors, actes formatius, etc., i pareix que de majors en surten de davall les pedres. Ens donau subvencions i us les agraïm ben de cor, ens voleu tenir contents i moltes vegades ho aconseguiu, però en el rerefons de tot això hi ha un tracte infantil cap als vellets que no és digne ni de vós ni dels altres governants ni de nosaltres. Fa tres mesos ens reuniren per recomençar el Consell de Majors de Balears, -que feia quatre anys que no havia estat convocat, i férem una bona festa, en un lloc privilegiat, i des de la base no n'hem sabut res més. Ara fins quan? Ens criden per parlar de les subvencions per aquest any vinent i no cal parlar, sinó escoltar i creure. Quines necessitats tenim avui? quasi bé no importa dir-les perquè nosaltres (els governants) ja les sabem, ens diuen.

I ens fan l'advertència: Procurau tenir tots els papers burocràticament en regla, perquè hi haurà un o una funcionària que vos ho mirarà de prim compte, i sinó, ja vos espavilareu per a sobreviure. Sra. Presidenta, perdonau la meva impertinença, som un col·lectiu gros i ho sabeu; vos demanam tracte -no privilegiat- sinó de sentit comú. Sé que de tot això, pentura no n'ereu conscient. Volem ser tractats com a ciutadans amb experiència, amb anys que vos hem creat el que ara vosaltres fruïu, i ens agradaria ser participants a la taula de les responsabilitats del plantejament del futur, i del present. No ens agrada ser uns marginats perquè ara estigui de moda la joventut, que per altra part benvinguda sigui. Per a Vós, els millors desitjos d'un vell.

Pere Barceló, Puigpunyent.