El punt central de la cadena alimentària actual és el supermercat. La gran empresa de distribució ocupa la cúspide de tot un sistema alimentari que, com a mínim, hauríem de qualificar de desnaturalitzat i agressiu cap a les persones i el medi. Però les creixents consideracions sobre el caràcter injust d'aquest model coincideixen amb la seva també creixent acceptació de banda dels consumidors. Aquests, de cada cop més, en valoren la seva oferta alimentària concentrada, còmoda i suposadament barata.
La mateixa estructuració física de l'espai dels supermercats, amb les seves zones dedicades a uns productes o a uns altres, incideix sobre les nostres opcions de consum i comporta canvis en l'alimentació i en la dieta. No en parlem ja de l'ocupació dels mostradors per una empresa o una altra, que mai és casual. Un empresari mallorquí comentava que després d'anys de vendre a una gran cadena de distribució -amb molt d'èxit per cert- un dia se li va notificar la seva expulsió immediata. No hi havia cap raó i allò era un cop de mort a la línia de flotació de la seva petita empresa.
Les investigacions que va fer el varen dur a una altra empresa que, amb afany d'exclusivitat comercial, havia negociat amb la cadena de supermercats la seva eliminació. Què pot fer un petit empresari davant aquestes maniobres? La veritat és que no ho té gens fàcil. Sense conèixer els mecanismes que determinen les opcions de compra d'aquestes grans maquinàries de venda d'aliments que són les cadenes de supermercats no podem entendre per què hi ha als mostradors uns productes i no uns altres.
La gran distribució decideix sobre la vida o la mort de les empreses agroalimentàries i exerceix també un control important sobre els preus pagats als productors i cobrats als consumidors. Aquí hi ha la clau dels creixents marges comercials que, en alimentació, tenen a l'estat espanyol una mitjana del 400% a favor de la gran distribució. És la ruïna del pagès i l'extorsió del consumidor.
La tendència d'aquestes grans empreses és a la concentració de les compres en un número limitat de proveïdors. I les compres es fan centralitzadament, de manera que les empreses d'àmbit local sovint no hi tenen accés. En alguns aliments aquesta centralització és particularment nociva. Aquest és el cas dels productes càrnics. La gran majoria de supermercats han optat per dur la carn de fora i excloure els proveïdors insulars. Això és d'uns efectes molt greus sobre les possibilitats de supervivència de la ramaderia mallorquina.
Hi ha un aspecte, però, que representa un espai de contacte d'aquests gegants de la distribució i la societat que els acull: els supermercats en tant que maquinàries de venda no poden deixar de considerar els consumidors. Necessiten tenir esment de la seva imatge social si no volen perdre quota de mercat. Això explica la necessitat de dur a terme campanyes publicitàries, d'ús de la llengua pròpia del país, d'adoptar imatges ecològiques o fins i tot favorables al comerç just. Malgrat tot, la seva posició dominant en el mercat és de tal magnitud que, ara per ara, aquesta activitat no deixa de ser una mica marginal. Tan sols un increment de les exigències dels consumidors podrà arribar a provocar un canvi real. Sense oblidar la capacitat normativa dels poders públics per regular la venda alimentària i adequar-la a unes majors exigències ètiques i socials.
Els models comercials alternatius van fent el seu camí, però ara com ara ocupen un espai petit. I si bé és cert que les botigues, els mercats municipals, la venda directa, les cooperatives de consumidors i altres fórmules, poden anar ocupant un espai creixent, és improbable que el model de distribució alimentària sofreixi un canvi substancial a curt termini.
Més aviat al contrari: la concentració del sector anirà en expansió per la via de les compres i fusions. Aquest és l'horitzó que tenim al davant i que no podem ignorar. I que s'ha d'abordar per la via del diàleg. Un diàleg certament difícil però necessari i imprescindible.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.