Un país alpí nou

El dia u de gener Eslovènia assumirà la presidència semestral de la Unió Europea, el primer país de l'antic bloc comunista a aconseguir-ho. Fa setze anys, per Europa occidental, Eslovènia era una regió gairebé desconeguda de l'ex-Iugoslavia, un resta obscura de la desintegració del bloc soviètic. Però les aspiracions que l'han duit fins a la presidència europea han estat evidents des del començament: va ser la primera part de l'Estat iugoslau a declarar-se independent. I també, segons alguns dels seus veïns, varen ser l'exemple que inicià la fragmentació dels Balcans, procés que hauran d'ajudar a tancar, supervisant per part del bloc europeu les negociacions entre kosovars i serbis. L'acord sembla que faran els possibles per endarrerir la declaració d'independència de Kosovo mentre s'accelera la proposta de declarar Sèrbia un país candidat a entrar dins la UE. Per preparar-se per al càrrec, que abraçarà molt més que Kosovo, els eslovens han acudit a membres més antics de la UE amb qui compongueren fa temps el seu programa d'activitats. Per començar, s'ajuntaren amb els alemanys i els portuguesos i redactaren un programa de treball de 18 mesos. Els primers sis d'aquests eren la presidència alemanya que va durar fins al juny passat; els sis mesos després han estat la presidència portuguesa, que acaba el dia 31; i la darrera fase és el que emprenen els eslovens a partir del gener. També han acudit als francesos, que els prestaran els seus serveis diplomàtics en 110 estats on Eslovènia no té ambaixada, perquè la UE no quedi sense representació en aquests països. La cursa que han hagut de fer els eslovens per arribar fins aquí ha estat dura i ha estat possible per la forta convicció dels seus governants que el seu futur és dins la UE. Tant han sabut vendre la idea que el mapa d'Europa s'ha de transformar, que molts diaris europeus es comencen a referir a Eslovènia com el país alpí que presidirà la UE en la primera meitat del 2008. Volen deixar enrere el seu passat, i fins i tot una part de la seva geografia.