Per lògica, no hi ha dubtes que existeixen interessos privats
sobre terrenys mereixedors de ser protegits. A aquestes alçades
sembla del tot inútil amagar que a Cala Blanca hi ha propietaris
propers a UM i que l'oferta complementària del golf des Pujols deu
ser interessant per qualque membre del pacte de govern "també
s'apunta, sense dades, a UM" perquè ja figurava en les negociacions
que feren possible el govern Antich. El que ja sembla més dubtós és
pretendre relacionar l'estranya no protecció d'una àrea de Cala
Marçal amb el fet que un advocat i diputat socialista, el senyor
Diéguez, una vegada s'encarregà d'un plet d'un dels beneficiaris de
la beneïda urbanització. Però posem que sigui així, que acabam de
descobrir que els lobbys de pressió són presents en la nostra
política i que cap govern no fa passa sense trepitjar els ous de
qualcú que pretén defensar-los fins allà on pot. Haurem de convenir
que si qualcú ho acaba de descobrir és que vivia en un nigul i
d'aquells que no s'acosten mai a terra.
Però si seguim amb aquesta línia, iniciada pel PP, d'assignar a
cada no protecció un padrinatge polític interessat, caldrà
assignar-los, a ells, els interessos espuris de les 16
urbanitzacions ahir desclassificades. Si, com s'han preocupat
d'oretjar, el procés de planificació territorial depèn de
complicitats vergonyoses, començam a entendre tants nervis i males
cares. Segons el sil·logisme de la corrupció en planificació (made
in PP), tot allò que ara aquest govern protegeix suposa que el
favor de deixar-lo construir ja ha estat pagat al PP o als seus
membres, en general, i al PP i a UM, a Mallorca. A més, si la norma
de la lògica ve d'una font tant autoritzada com la d'aquells que
han comandat gairebé sempre, deu ser bona i ajustada a la realitat
de l'urbanisme del país. Davant d'aquesta autoinculpació dels
actuals membres de l'oposició, no hi ha fiscal abastament per
esbrinar què i qui hi ha al darrere de cada retxa en els mapes. A
cada projecte autoritzat li correspon un partit governant amb
interessos impublicables i el partit governant ha estat el seu.
Caldria saber discernir la legítima defensa dels interessos
econòmics dels propietaris, realitzada a partir d'autèntics lobbys
de missers, de la compra de voluntats polítiques. No diré que
m'agrada la realitat dels lobbys però tenc l'obligació de saber que
és consubstancial al poder. El que aquí ens falla no és que un
govern, i més si és de coalició, hagi de torejar amb interessos
molt diversos. El que ens falla és la transparència de conèixer el
procés, els criteris i les limitacions. Cal recordar que el
president Cañellas es presentà a una reelecció amb la valentia de
prometre desprotegir, d'una protecció imposada per la aritmètica
parlamentària, ses Salines d'Eivissa on la seva família, política i
partidista, hi tenia interessos. Ho criticàrem i ho criticarem però
hem de reconèixer que és tota una lliçó de sinceritat sense manies.
En el nostre país han governat molts d'anys sense manies. Amb
sinceritat encara no hi governen. A veure si entre el nou tarannà
del Govern i la curiositat desfermada de la Fiscalia aconseguim
desfer el malefici que ens condemna a no tenir un redol net.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.