Criminalitzacions

TW
0

Al nostre país "com supòs que a molts d'altres" som molt donats a criticar els altres, a tenir poca capacitat de situar-se en el lloc d'una altre persona que ha pres una decisió determinada, i a criticar per enveja. Són elements comuns que, com he dit, no ens singularitzen, però sí ens fan empetitir. No podem ser perfectes!, deia aquell. Bromes a part, aquestes darreres setmana, i des de fa algun temps, hem pogut observar una mena de persecució o criminalització d'una gran part de les persones que es dediquen al món de l'empresa. Partesc de la base, evidentment, que la llei és igual per a tots i si un empresari, un promotor, un constructor o un fabricant de sabates fa les coses malament el fet ha de ser punible, però alerta. Alerta perquè surar i mantenir una empresa no és fàcil, perquè no tots podem ser funcionaris, i perquè no hem de generar una por, entre els més joves, de cara a emprendre un camí dins el món privat.

Sabem, però cal recordar, que un país funciona per una suma de circumstàncies i, entre d'elles i no de manera menor, hi ha una economia impulsada per l'empresa privada. Per tant, el país surarà si aconseguim sumar aquesta classe empresarial dins el projecte global que la nostra terra ha de tenir per tirar endavant. No ens podem permetre que ningú no quedi exclòs! A partir d'aquí, en conseqüència, no facem els roïssos tan grossos.

A més, no ens enganyem. Igual que no tots els professors d'universitat són poc treballadors, o no tots els funcionaris es passen tot el dia berenant, tampoc no tots els empresaris relacionats amb el món de l'urbanisme són uns corruptes, ni tots els regidors d'urbanisme tampoc.Torn repetir, qui la faci que la pagui, però no criminalitzem tota una gent que, sense haver delinquint, han generat un gran flux econòmic positiu.