La unitat nacionalista

El cert és que enguany una formació, Entesa per Mallorca, que lidera Gabriel Huguet, ha fet un esforç extraordinari en pro d'aquesta coalició per edificar una candidatura única. Ha parlat amb UM, el PSM, Esquerra Republicana i amb una llarga llista d'agrupacions municipalistes independents de sentiment nacionalista escampades arreu de l'Arxipèlag, inclosa Formentera. La complexa i difícil realitat apunta que encara no ha estat suficient. En algunes bandes continuen les reticències i els prejudicis. Pel que sembla, desencontres que provenen dels llunyans temps de la Transició perviuen avui dia.

Però els mateixos que arrufen el nas davant una candidatura unitària haurien de considerar també que res no és més poc creïble, que res no seria més estrany, que un diputat nacionalista a les ordres de Llamazares a Madrid. La fórmula del Bloc, tan eficient en la política autonòmica, no serveix en clau estatal. El que necessita el nacionalisme quan mira cap a Madrid no és la política de partits, sinó el seny de saber trobar una personalitat capaç de representar totes les forces. I aquesta persona ha d'existir, per força. Tants d'anys de lluita pel país no poden haver creat un desert sense fruits.