Discapacitats

Durant els darrers mesos he estat col·laborant en un estudi sobre discapacitat i accés als espais culturals, i els resultats fan feredat. L'ONU, la Constitució i tota normativa estatal, autonòmica o local, parla d'igualtat d'oportunitats, però encara són moltes les barreres que dificulten aquesta plena igualtat. Barreres que són arquitectòniques, però que també són socials.

Si parlam d'accés a espais culturals no només és important l'eliminació de barreres arquitectòniques, també és important l'actitud dels treballadors, la conscienciació, la programació, els taulells d'informació, els recorreguts virtuals, la difusió, etc.

Segons el Llibre Blanc de l'Accessibilitat, anar al teatre o al cinema són les activitats que més discapacitats diuen que farien si s'eliminassin les barreres.

Els discapacitats es queixen, generalment, de l'actitud de la plantilla de treballadors que treballen a un espai públic. Si l'actitud és dolenta no hi tornen, tal com ens passa als no discapacitats quan ens tracten malament a un restaurant o a un teatre.

D'altra banda, planificar una visita per un discapacitat és més difícil que per a un no discapacitat. Han de calcular el que s'anomena cadena d'accessibilitat, l'itinerari, on aparcaran, si hi haurà ascensors, si podran comprar l'entra tots sols, si hi haurà banys adaptats, etc., de tal manera que si falla una baula de la cadena el discapacitat tendrà problemes. Així, doncs, no és d'estranyar que molts quedin a casa.

Val la pena prendre consciència i complir i fer complir la llei. Val la pena encara que només sigui per interessos propis, perquè no oblidem que, en algun moment de la nostra vida, pràcticament tots patirem algun tipus de discapacitat per accident, malaltia o per edat avançada.