Llegir ens diferencia

Record de fa uns anys un anunci televisiu per fomentar la lectura. Crec, si no m'erro, que estava patrocinat per la Comunitat de Madrid, i que tal vegada només s'emetés per algun canal autonòmic; però tenia gràcia: una noia guapa i jove i vestida de nit, amb l'estil descuidat i estudiadíssim que s'usa, baixava d'un vagó del metro i s'adreçava a les escales, cap el carrer, mirava desafiant la càmera i deixava anar una arenga pròpia d'un pinxo, o com a mínim de cambrera de bar de carretera; això deia, la mossa, més o menys: «No puc viure sense sortir de nit, els meus tacons i els meus poetes maleïts». Després els enumerava, «el meu Rimbaud, el meu Verlaine, el meu Mallarmé ...» i deia que preferia Baudelaire «per la seva consciència del mal i la seva visió del jo, i perquè els marginats, en mostrar al món els seus sentiments, mai no menteixen. Com jo». I la vèiem perdre's escales amunt: portava el cabell tenyit de taronja i una faldilla blanca i curta a sobre d'una pantalons texans, negres, amb les orelles més carregades de ferro que l'ase d'un traginer. Endevino també el seu pírcing al melic, a la llengua, qui sap si també a l'entrecuix. La noia, després d'haver-nos embruixat, ens venia a dir «llegiu i sereu fascinadors». De totes maneres, però, pels que llegim, la noia no deia res més que ximpleries; a Baudelaire el faria riure això de «mostrar al món els seus sentiments i mai no mentir»; m'agradaria saber què sent la noia davant els atacs d'spleen, davant les borratxeres no de cervesa barata, sinó de tedi vital, o davant les contínues exhibicions de poquesa mental que ella representa, i que feien que tot un Rimbaud es revoltés, abocant la seva ràbia, però, cap el foc de la paraula, cap a l'urpa del vers. «Llegir ens diferencia» acabava dient aquell anunci, i tenia raó: talment Valery, que ens va deixar dit que els llibres són miralls, on tothom hi troba reflectit el que és: un ximplet només hi veu ximpleries, i per això una noia com aquella hi veu sinceritat i revolta, simplement perquè diu el primer que li passa pel cap i usa sabatots de plataforma.