L'alba de l'Europa dels Pobles

TW
0

En el cor de l'Europa Occidental hi ha, a hores d'ara, un plet nacional del qual no en parlen gaire els mitjans de comunicació espanyols "ni tampoc, per la trista manca de criteri propi, els mitjans catalans" perquè no els convé. Aquesta vegada és a punt de trencar-se un estat artificial "un de tants" les fronteres ràncies del qual, en lloc de delimitar les comunitats nacionals naturals històriques, no són més que línies capricioses fetes damunt un mapa a partir de casaments i pactes entre monarquies o de tractats de guerra. I aquesta vegada, els qui ens volen fer creure que les fronteres les va posar el Bon Jesús, no ens poden dir que això no tengui res a veure amb el nostre cas perquè passi a un altre continent. Ni perquè passi a l'Europa de l'Est, on el comunisme ho va deixar tot fet un desgavell, com ens deien els anys noranta amb la independència de les repúbliques bàltiques. No. Aquesta vegada, la comunitat que reviscola és Flandes, la part neerlandesa de l'estat de Bèlgica.

Dia 10 ja farà mig any que hi va haver les eleccions belgues i encara ara no hi ha hagut manera de formar-hi govern. Dissabte dia 1, el democristià flamenc Yves Leterme, que havia rebut l'encàrrec del rei Albert II de formar govern, va dimitir cansat de no tenir manyes de fer posar d'acord els partits flamencs (neerlandesos) amb els valons (francòfons). Precisament, la causa del desacord és que els flamencs volen fixar oficialment la frontera natural que delimita les dues comunitats pensant en la futura separació política i possible reagrupació de Flandes amb Holanda i de Valònia amb França. Resulta que Brussel·les fou una illa lingüística francesa dins territori neerlandès. Les desavinences de la futura pertinença nacional de Brussel·les són l'entrebanc que els impedeix formar govern. No el fet de la independència de Flandes, que els valons, històricament amos de Bèlgica, tenen assumit que, en pocs anys, o bé mesos, serà un fet.

Les fronteres artificials, sense cap ni centener, ja no treuen cap enlloc i comencen a caducar a l'Europa Occidental. Ja són estantisses. I la llum de l'alba de l'Europa Unida dels Pobles Lliures es comença a destriar a l'horitzó.

Jordi Caldentey, petit empresari