TW
0

La política en el nostre petit país és, amb freqüència, esperpèntica. Les fílies i les fòbies passen per sobre de les ideologies i l'agenda de feina dels governs la marquen o bé l'oposició o bé els mitjans de comunicació. Així, governar esdevé una tasca clandestina allunyada dels focus de la notícia. El tema de Can Domenge és el darrer, però no l'últim, exemple. Un repàs breu per recordar que les mateixes «sospites» que ara diuen tenir els del PP es publicaren arran del concurs públic: si els terminis eren massa curts per a un projecte d'aquesta alçada, només la informació privilegiada podia permetre presentar un projecte original digne de ser considerat. Amb el seu necessari i imprescindible vot, els terminis varen ser curts i les condicions -diguem-ho amb precaucions- especials. Alguns, jo, per exemple, consideràrem que les condicions no eren intrínsecament dolentes. Podíem debatre sobre la necessitat de crear habitatges socials o no, però centrar les discussions sobre el preu de venda del solar em semblava, i em sembla, pervers. Pervers, perquè des de les institucions s'afavoreix la idea del que l'únic important són els doblers i perquè les institucions no són empreses a la recerca del benefici. Han de prevaldre altres objectius: el social, podia ser el més important, però l'estètic no era menyspreable a priori. A més, cal no oblidar-ho, governava el Consell el centredreta i l'Ajuntament de Palma i el Govern eren en mans de la dreta: ambdues associades per un pacte postelectoral. L'edificació d'HPO no era una prioritat programàtica ni d'UM ni del PP, i segueix sense ser-ho. Si hem de fer cas a la doctrina del fugat Matas, els guanyadors de les eleccions són automàticament legitimats per fer tot allò que el seu programa electoral proposava, lliure interpretació inclosa. Guanyaren i feren el que volgueren. Mai no els importà un rave la repulsa que una part important de la ciutadania expressava en manifestacions al carrer i en l'aparició d'infinitat de plataformes de lluita contra decisions governamentals. Per tant, a Can Domenge feren el que UM i PP volgueren.

Canvien els governs. Bé, per ser exactes, canvia l'oposició, que el govern segueix pendent d'UM, i aquells que es manifestaren contra les decisions preses -fins i tot, amb denúncies judicials-, ara estan obligats per llei a gestionar-les. Aquells que han governat haurien de saber els límits del que pot o no pot fer un govern. El Consell no pot tornar arrere la concessió sense un manament judicial. Com a molt, pot denunciar incompli-ment de les bases del contracte, però resoldre'l només ho podrà fer un jutge. Ho sap tothom, però ens obliguen a omplir planes de diari amb disquisicions estúpides sobre qui vol aturar el projecte i qui hi està a favor, quan el debat seriós seria qui està a favor de cercar incompliments de l'empresa guanyadora per tal de dur-les a la barra i qui s'estima més fer els ulls grossos. A més, els tribunals del contenciós administratiu ja entenen les possibles extralimitacions en la convocatòria del concurs i la seva resolució. A què juguen els que proposen passar-se la llei per l'entrecuix? A tenir la presència en el medis que noltros, com a boianos, els hi donam.