El sibil·lí Antich i Estaràs

En el cas dels socialistes illencs el canvi és molt més profund. No vol dir això que l'actitud del PP sigui merament de circumstàncies, perquè per ventura és sincera: ja ho veurem. Tanmateix el segur és que Antich està decidit a donar un segell a la seva presidència que trenqui amb molts del motllos en els quals s'han creat les principals bases de l'esquerra tradicional balear. Se va veure amb Son Espases, abans amb la renúncia a l'ecotaxa, seguí amb allò de la construcció de vivendes socials per ventura al sòl rústic, amb el seu acostament a tot el gran empresariat regional o en el maneig hàbil de la imatge per una banda i del fons per l'altra -per exemple: fa dos dies declarava que el català és «qüestió d'Estat» i que reuniria no sé quina comissió, al mateix temps que s'iniciava una gran campanya publicitària del Govern en català... i castellà...- i se nota, també, en aquestes cordials relacions que manté amb Estaràs. Quin objectiu persegueix? Evidentment virar el seu partit cap al centre, cercant una imatge moderada i allunyar-se cada vegada més dels «pecats» d'excessos del passat.. Si Zapatero no seguís governant el país després del mes de març tot s'alteraria i el PSOE d'Antich canviaria d'estratègia. Ara bé, si tot surt com tothom creu que sortirà i, per tant, Zapatero segueix al front del govern nacional, Antich tendrà per endavant els tres anys més potencialment bons que el PSOE balear hagi tengut mai en la seva història. Per això el president està virant d'aquesta manera, cercant la moderació i, en el fons, fent el que podríem anomenar com la «posada de llarg» entre la societat conservadora. És a dir, ser acceptat per aquells estaments que en el passat el rebutjaren. No amb la intenció, naturalment, que tots aquest àmbits votin PSOE. Però sí que mitjançant aquesta imatge amable, el PSOE acabi per xuclar vots desideologitzats que fins ara anaven al PP, i alhora en xucli -per simple decadència inexorable competidora- de la seva esquerra i del nacionalisme. Molt sibil·lí, estratègicament intel·ligent i amb prou raonable esperança d'eficàcia.

Miquel Payeras, periodista