El fong de la desmemòria

El castanyer que Anna Frank contemplava des del seu refugi, a les golfes d'un edifici d'oficines, està a punt de morir. És una de les poques coses que veia aquella nina jueva que va haver d'amagar-se durant dos anys de la barbàrie dels nazis, a Amsterdam, juntament amb la seva família, fins que va ser capturada i portada a Auschwitz i després a Bergen-Belsen, on moriria de febre tifoide poc abans que el camp fos alliberat. Les anotacions del seu cèlebre diari que parlen de l'arbre són commovedores; a través de les seves fulles, Anna contemplava els canvis que el temps imposava en la natura, l'única manera de participar de la vida, del batec dels colors i de la serenor de l'arbre, tan aliè al calvari inconcebible per on ella i els seus estaven passant. Ara, aquest castanyer, convertit posteriorment en emblema de l'anhel de germanor i pau universal, està a punt de podrir-se. L'arbre tanmateix no pertany a la casa on Anna va amagar-se, totalment protegida i convertida en museu, sinó a la d'un veí, que ha intentat sense èxit i en moltes ocasions tallar el castanyer centenari. Les autoritats no li han permès abatre'l, conscients de la seva importància simbòlica, però ara és un fong qui s'ha apoderat del tronc i amenaça de fer-lo caure sobre les construccions habitades. Més enllà de l'arbre i la seva història, però, continua el record d'una nina excepcional i la seva fatal aventura, com una advertència i un convit a comprendre l'altre: diumenge passat, Pere Antoni Pons relatava el seu pas per Polònia i la seva visita a Auschwitz a les pàgines d'aquest mateix diari; si no heu llegit aquella crònica, fareu bé de regirar papers i trobareu un reportatge de primer nivell, periodisme d'alta volada. Fa molta por i molta llàstima que ens recordem poc o gens d'aquesta barbaritat: Pons ens mostra un Auschwitz convertit en exposició insignificant, en asèpsia ordenada. L'ésser humà no aprèn dels seus propis errors i la història sembla que serà sempre una lliçó pendent. El castanyer d'Anna Frank mor menjat per un fong molt semblant a la nostra desmemòria.