La fi del món

A mi em preocupa l'extinció dels dinosaures, particular-ment, la del tiranosaure rex. Fa uns vuit milions d'anys un meteorit va colpejar la Terra. El farratge va morir, un núvol de fum i cendres va cobrir el planeta. La temperatura va descendir molts de graus. Els peixos varen desaparèixer de les capes més superficials de la mar i dels oceans, els supervivents varen haver de submergir-se a milers de metres de profunditat. Varen sorgir calamars immensos, taurons com a camps de futbet, i sèpies d'ulls tendres, incommensurables i lascius. Hem d'anar molt alerta. Hem de crear un organisme que vigili els cometes que ens amenacen. Cometes, asteroides, mala gent. Apofis passarà a prop de la Terra l'any 2026. No xocarà amb la Terra, però, caparrut, tornarà set anys després, i és possible, fins i tot probable, que caigui a Nova York, o a Sibèria, o a Àfrica del Sud. Preocupant, angoixant, baldament no es tracti de Croàcia, Grècia o de Turquia, és a dir, de la nostra competència turística. Això serà també un problema per al mercat de diamants. 2033, no oblideu la data. Està científicament estudiat que l'impacte d'Apofis, o qualcú dels 850 malfactors que ens circumden, pot ocasionar una explosió molt més grossa que milers d'Hiroshimes. També els esclats d'estrelles ens poden enviar unes radiacions massives de raigs gamma; els raigs gamma ens aniquilaran, la quantitat de massa crítica serà crítica, i ens cremarà no només les celles, ens cremaria les biblioteques, i les hipoteques i, naturalment, la xarxa de rodalies de Barcelona, el metro de Palma, els noucentistes recalcitrants (què faran alguns crítics literaris aleshores?), i altres meravelles de la tècnica. Estadísticament només existeix un u per cent de possibilitats que això ens afecti, però no hem de perdre les esperances. Tot el planeta serà una bolla incandescent. I l'infernal destí de la Terra no acaba aquí. Després ens congelarem. Quan el sol s'expandeixi i, a continuació, esdevingui una estrella nana, ens congelarem de fred. «Serà com si s'apagassin totes les llums», diu una lluminària. Vaja una cosa. Els científics es preocupen del nostre futur inevitable. Una gran amenaça còsmica ens amenaça ineluctablement. El gran esquinçament de l'univers esdevindrà a causa de l'energia obscura. Què és l'energia obscura, no se sap perquè no es veu. La coneixem pels fenòmens gravitatoris que genera d'amagat. Això sí, com ja hem deixat clar, Apofis no ens haurà destruït abans que jo acabi de pagar la meva hipoteca.