El casc antic de Palma

Cort ha de tenir molt present i valorar la denuncia feta per ARCA respecte a la possible pèrdua de personalitat arquitectònica del cas antic de Palma, cas que es vagin enderrocant els 500 edificis actualment declarats en estat de ruïna i siguin substituïts per altres que, encara que formalment semblin respectuosos amb l'entorn, a la pràctica duran una unificació de l'estil de les façanes que pot fer malbé la personalitat d'una ciutat feta al llarg dels segles i que, gaudeix d'un dels centres històrics més grans d'Europa. El casc antic va caure en una fase de degradació a partir dels anys seixanta del segle passat quan bona part dels seus habitants partiren cap a les comoditats que oferien els pisos de l'Eixampla, que aleshores experimetnava una gran expansió. Els ascensors, l'aigua calenta, les cambres de bany modernes, fins i tot l'aigua corrent produïren un autèntic canvi sociològic en pocs lustres. L'abandonament i la degradaciò arribà a part del casc antic. Les rehabilitacions no s'estorbaren en arribar. És un fenomen altament positiu que comença amb força en els anys vuitanta i noranta, tant de façanes com d'interiors. Actuacions com les de la Gerreria marcaren la decidia intervenció pública per recuperar una de les zones més degradades de Palma. Però a partir d'ara cal tenir molta més cura. No basta reconstruir edificis amb façana a l'antiga. És necessari que cada edifici conservi la personalitat exacta de l'època en què va ser aixecat. Està en joc el llegat històric de Ciutat i, també, que el cas antic sigui valorat i preuat a escala internacional. El centre de Palma ha de continuar essent modèlic. No es pot consentir que, sobre tot, als voltants de la Gerreria es mati l'antiga idiosincràsia. Palma és la seva memòria.