Baltasar Porcel, o el renascut mite d'Andratx

Professors i estudiosos de diferents universitats de Catalunya, Balears, País Valencià i l'estranger hi participaren, així com una vintena de ciutadans que varen oferir els seus estudis sobre l'escriptor. Val a dir que només dos escriptors illencs gaudeixen de molt renom dins el món literari i periodístic fora de les Illes. Una és Maria de la Pau Janer, sobretot per la seva tasca als mitjans de comunicació els darrers anys, i últimament per haver guanyat el Planeta escrivint en castellà. L'altre és Baltasar Porcel, considerat un escriptor i periodista excepcional que també surt als mitjans, però mai a l'inrevés. I que duu quatre dècades present al món cultural, fet gens menyspreable.

Durant les jornades, Porcel va estar present en ocasions creant l'estrany clima, gairebé espectral, d'un homenatjat que acudia a uns actes generalment dedicats a autors llunyans o morts. A la cloenda es va confessar emocionat per l'homenatge; però va valorar el paper d'actes com aquests per l'intercanvi d'idees i punts de vista sobre autors i obres. Ell fou el motiu de trobada; però segons Porcel, calien moltes més trobades com aquesta pel debat, el coneixement i el foment de l'activitat literària com una manera de dignificar la cultura i la dignitat d'un poble. Davant d'un públic majoritàriament universitari i jove, va acabar amb una frase lapidària: «tots sou necessaris».

Tal vegada, aquest any hagi suposat la resurrecció del mite d'Andratx: la de l'escriptor que va cristal·litzar el seu univers literari, així com el d'un poble consumit i desfigurat per l'especulació urbanística. Porcel i Andratx, després de temps difícils, tornen a recobrar l'alè i mantenen el seu esperit vessat en pàgines de gran valor.

Manel García, Palma.