A la plaça Major de Ciutat, que és el lloc on habitualment amb més o manco encert i punteria hi solen muntar paradeta els diferents col·lectius, per allò de donar-se a conèixer alguns i fer proselitisme la resta, aquesta vegada, en una de les meves pasturades de ca de poble, dues passes cap aquí, tres cap allà, aquí m'atur, aquí deçà pas de llis, hi vaig trobar una taula amb quantitat de pasquins de colors a sobre, gestionada per dues agradoses senyores i un senyor, que oferien papers, tríptics, calendaris del 2008, que ja hi som, punyema, al personal que passava i es mostrava interessat, com jo mateix. M'hi vaig arrambar i els vaig sol·licitar informació, que per això estaven ells, no és ver? Una de les senyores, amb un somriure ample m'oferí un fulletó i amb molta gentilesa m'explicà que la seva era una associació per a l'estudi, prevenció i tractament del joc patològic, aquell trastorn psicològic, l'addicció als jocs d'atzar, el no poder resistir l'impuls de jugar...
No vaig poder de menys de visualitzar íntimament alguns amics i coneguts que hi estan ben penjats d'aquest concret vici repelenc, i reconèixer amb la senyora aquella, que és un espectacle tristíssim, apart de les greus conseqüències socials i econòmiques que els pot arribar a ocasionar. Tard o d'hora s'apropa el moment que es senten malament amb ells mateixos, comencen a tenir problemes laborals degut al joc, baix rendiment a la feina, dificultat de concentració... Es juguen els estalvis, els que tenen i els que no tenen, comencen a demanar doblers als amics... «Convius amb la mentida i no afrontes els problemes», diu el tríptic que em facilitaren i ara mateix tenc a les mans.
Puc recordar amb nitidesa aquell amic que de cap de les maneres sabia passar per davant una maquineta escurabutxaques sense parar-s'hi, gairebé compulsiu, ansiós; la senyora amb la senalla penjada al braç, que potser tirava per la ranura dels orgues les monedes que li mancarien després per fer la compra diària; la sinistra taula del raconet d'una taverna que, des de ben antic, jo era al·lot pucer i ja feia olor de socarrim, els horabaixes i els vespres de tard, com més tard més calenta, els doblers volaven i volen, s'hi escalfen poc al mateix muntet... Les misèries que s'arrufen mig empegueïdes en els moments de lucidesa, darrere l'addicció malaltissa a una taula de joc, a una ruleta del casino, una màquina escurabutxaques, un finestró d'apostes de les que siguin...
Aquesta associació ofereix informació i orientació gratuïta al jugador patològic i/o a la seva família, tractament mèdicopsicològic, individual o de grup, de l'afectat i la seva família, diagnòstic precoç per iniciar la intervenció abans que el problema es faci crònic, diagnòstic i tractament d'altres conductes additives o addiccions psicològiques (Internet i noves tecnologies, compres, sexe...), sensibilització i conscienciació de la població en general sobre la repercussió de la pràctica del joc d'atzar, investigació i docència en el camp de la prevenció i tractament del joc patològic i altres conductes additives.
Ha estat per a mi una sorpresa ben positiva la notícia de la existència d'aquesta associació juguesca, que està patrocinada per les següents institucions: CTA (Centre de tractament de les addiccions), l'Ajuntament de Palma, s'Institut de Serveis Socials i Esportius de Mallorca, i el Govern de les Illes Balears (Direcció General de Menors i Família). Gràcies i a manar feines, si troben que puc ser d'alguna utilitat. Enhorabona i que els déus ens ho augmentin.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.