L'encant del poder

TW
0

«El polític es troba forçat a conciliar la immoralitat dels mètodes i la virtut dels objectius, el mal i el bé, l'egoisme i l'idealisme». És una frase literal del llibre Maquiavel en democràcia Édouard Balladur, qui va ser ministre a França del 93 al 95. Es tracta d'un llibre lluminós i aclaridor, una obra útil pels qui vulguin apropar-se a l'estil íntim de la política actual, la que es fa en les anomenades partitocràcies. Balladur discorre descarnadament sobre les pràctiques polítiques que ell coneix de primera mà; qualsevol persona habituada al discurs polític, a la lectura de diaris i amb una mica de sentit comú podrà veure que les afirmacions de Balladur no poden ser més encertades; basti'ns veure'ns a nosaltres, dins el marc de la nostra política autonòmica, de quina manera les promeses electorals es fan de cara a la set de poder i no considerant les necessitats ciutadanes o les articulacions del pressupost. Maquiavel va escriure la seva obra pensant en un príncep obligat a lluitar i pactar amb les sordideses de la realitat, incloent en ella l'eliminació física de l'adversari, el seu suborn i les possibilitats de comprar-lo o fer-lo adepte d'una causa comuna. Maquiavel va aconseguir racionalitzar el que fins ell era pura barbàrie; el poder podia tenir la seva lògica i les seves necessitats d'aliances i defensa: la llei, l'astúcia i la força començaven a ser estudiades sense prevencions, en un manual, El príncep, que tenia com a finalitat fer de conseller d'un sobirà desitjós de mantenir-se. Balladur opta per la mateixa via diguem-ne realista, sabent que la política és una de les més cruels maneres d'estar en contacte amb les misèries humanes. La descripció del que mou el poderós, el joc que està obligat a mantenir amb els mitjans de comunicació, fan d'aquesta obra un dictamen que ens acosta a les entranyes de la política en el temps del cinisme. Un cita més i acabem: «El que compta són les cohorts de partidaris, de gent agraïda i de confiança, les clienteles organitzades, finançades, recompensades, atretes pels encants del poder».

Melcior Comes, escriptor