Nou focus de violència

Un dels casos més dramàtics de nació sense estat és el Kurdistan, a la qual pertanyen més de quaranta milions d'habitants (les xifres sempre estan sotmeses a revisió, ja que no existeix un cens pròpiament dit dels kurds). A part dels que han emigrat a Europa o a Amèrica, i a més dels que, severament fustigats per l'exèrcit turc o l'iraquià, s'han assentat als suburbis de les grans ciutats com ara Istanbul, el territori on s'assenta el gruix de la població kurda (el Kurdistan) està repartit en cinc estats: Turquia, Iraq, Iran, Síria i Armènia. Els conflictes amb aquests estats han estat més o menys intensos depenent dels governs de torn. Es va viure un episodi de brutalitat colpidora arran de les campanyes militars contra els kurds empreses per Saddam Husseïn. Però on l'enfrontament no té mai treva és a la part turca del Kurdistan, que també és la part on la població està més organitzada de cara a la independència. A l'avantguarda de la societat kurda de Turquia, el Partit dels Treballadors del Kurdistan â"PKKâ", considerat per bona part de la població kurda l'avançada de l'alliberament nacional, figura a la llista d'organitzacions terroristes dels EUA i de la UE. Certament, el seu és un historial d'accions bèl·liques â"o terroristes?â", a les quals l'exèrcit turc ha donat sempre resposta, sovint desproporcionada en concentrar-se en la devastació dels seus territoris. Ara, el govern turc té el vistiplau del Parlament d'Ankara per atacar fins i tot posicions kurdes a l'Iraq, i afegeix així nous i molt greus elements de desestabilització a una regió arrossegada per una espiral de violència â"pensem en els darrers esdeveniments del Pakistanâ" a la qual ningú no veu com posar fi, sobretot des que els EUA i els seus aliats hi vessaren el seu potencial destructor.