Les actituds cap a una o altra llengua "decidir el seu ús
prioritari, si es pot fer" és una qüestió d'imitació, de prestigi i
de moltes variables més. És per això que és tan important que
personalitats del món de l'esport, de la música, o d'altres àmbits,
usin la llengua minoritzada per aconseguir que molts dels seus
parlants els imitin i no actuïn passant-se a la llengua dominant.
L'actitud de mantenir-se fidel a una llengua o de rebutjar-la pot
ser influïda per la família, per amistats personals i per
personalitats públiques destacades. Essent avui la televisió el
mitjà de comunicació més usat per la majoria de la gent, és molt
important que els personatges singulars donin exemple, que els
presentadors de la televisió pública parlin la llengua pròpia, i
que hi acudeixin personatges rellevants que també la usin, incloses
també les persones que es dediquen a la política. És per això que
les conselleres d'aquesta Comunitat que fan totes o la majoria de
les seves intervencions en castellà fan un magre servei a la
llengua catalana, a més d'incomplir la Llei. No em cansaré de
dir-ho, perquè no es cansen d'incomplir-la.
Després que haguem sofert alguns segles i tantes dècades de
persecució lingüística, i que contínuament es facin públics casos
de repressió, com la negació a atendre't en locals o davant alguns
cossos judicials i policials si parles la llengua pròpia i oficial
d'aquesta terra, tot això fa que pugui afirmar que de conflictes
lingüístics si no se'n produeix un cada segon és perquè moltíssima
gent usa la llengua dominant, perquè els han obligat a fer-ho
conscientment o inconscient i perquè saben que no els provocarà cap
entrebanc, encara que això faci que els polítics contraris a la
normalització diguin que el conflicte lingüístic no existeix, i és
perquè la gent fa el possible per evitar-lo, però a costa de
sotmetre's i humiliar-se contínuament, una altra vegada amb o sense
consciència. S'estan fent cursos per intentar que la gent conegui
tècniques i estratègies que els ajudin a no abandonar la llengua
que desitgen usar, ja que hi ha persones que tenen un gran
sentiment d'inferioritat que els produeix quasi depressions pel fet
de no haver-se pogut expressar en la llengua pròpia a la seva
terra.
És per això que vull aprofitar un fet de conflicte lingüístic
ocorregut a una bona amiga per ensenyar la tècnica que va usar i
que li va proporcionar bons resultats. S'ha de dir que aquesta
amiga per evitar conflictes també canvia de llengua sovint. Va
acudir a un aparcament soterrat de Palma, i quan havia de treure el
cotxe, va anar a pagar a la màquina, però aquesta tornava el tiquet
una vegada i una altra, fins que no li va quedar més remei que
pitjar el botó que la posava en contacte amb una persona
encarregada i li va explicar en català que la màquina li tornava
una i una altra vegada la targeta, a veure què havia de fer. I per
resposta només va rebre un «¿QUÉÉÉÉÉÉÉÉ?» amb un to molt despectiu,
com si li digués que canviàs ràpidament de llengua i que no usàs
més aquells lladrucs, i en no rebre resposta, li va manar 'Vaya a
buscar el coche! L'amiga es va enfurismar tant, li va saber tant de
greu el que havia ocorregut que no va dir res, no va contestar,
se'n va anar cap al cotxe i va venir amb ell cap a la cabina on hi
havia l'encarregat. Aquest li va dir en castellà que el cotxe
molestava i que l'havia d'aparcar a una vorera, però ella li va
contestar: «QUÈÈÈÈÈÈÈÈ? No entenc el castellà» i ell li va dir
«Porque no te conviene». I mig en català i mig en castellà li va
explicar el que havia de fer, però ja més calmat i més respectuós.
Per tant, l'amiga va aprendre una bona lliçó i és que la tàctica
que usen els que volen que canviem de llengua, també la podem usar
nosaltres i aquesta vegada va ser amb molt d'èxit. Doncs,
endavant!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.