De no nacionalistes

No hi ha res més empipador que t'encolomin el que en castellà en diuen un Sant Benito. Els que ens autoreconeixem com a nacionalistes, com a mallorquinistes, com a balearistes, o com en vulgueu dir, ens passam la vida sentim com els autoproclamats no nacionalistes ens acusen d'anar contra els temps que corren, de dedicar els nostres esforços a la identitat enlloc de dedicar-nos als problemes que preocupen la gent (atur, habitatge, salut...). Resulta, però, que en aquests moments vivim en l'àmbit d'estat una competició d'espanyolisme. Sentim parlar als líders estatals de banderes i orgulls, de sentiment i ruptura de la unitat nacional, i altres perles per l'estil. Assistim reiteradament a un debat sobre Europa en què allò principal és la defensa dels interessos estatals, és a dir, egoisme pur i dur; el que preocupa no és la construcció europea i crear un marc en àmbit continental de llibertat i progrés, el que preocupa és que en treu cada país. Les glòries de les seleccions esportives i la passió que això genera són objecte d'especial atenció per part de tots els mitjans públics i privats. Idò bé, tot i aquestes evidències resulta que els que xerren de banderes, els que només analitzen les qüestions en perspectiva egoista, els que estan contínuament emocionats amb les seves seleccions, resulta dic, que aquests no són nacionalistes. La perversió de la cosa no pot ser més evident. Per molt que els costi reconèixer-ho el món ahir i avui, en el futur qui sap, funciona en clau nacionalista. La nació continua essent l'àmbit de referència, continua essent l'àmbit de solidaritat bàsica entre els ciutadans. Per viatjar no necessitaràs visat però has de dur el teu DNI. L'ONU i tants d'altres entitats internacionals no són més que l'organització racional i pacífica de la negociació dels diferents nacionalismes; la civilització ha aconseguit que el nacionalisme pugui ser compatible amb la convivència i l'obertura. No confonguem però, aquesta passa de civilitat amb la desaparició del nacionalisme. El nacionalisme es pot haver fet més subtil i manco agressiu, però continua existint; es transforma, no desapareix. En l'escenari intern dels estats, aquest nacionalisme continua cercant, la majoria de les vegades, la uniformitat i l'homogeneïtzació. És davant aquesta voluntat dels nacionalismes d'estat que neix un nacionalisme de les nacions sense estat que breguen per la seva supervivència en el context explicitat. Els no nacionalistes no és que no siguin nacionalistes, el que succeeix és que no han de menester explicitar-ho, el que succeeix és que l'aparell de l'estat ja els hi fa la feina nacionalitzadora que d'una altra manera hauríem de fer des de la militància i l'activisme. Tot això és cosa sabuda i dita mil i una vegades, de totes maneres quan les mostres del nacionalisme d'estat se fan més visibles no està de més recordar-ho, més que res perquè alguns s'habituen tant al fals llenguatge que s'utilitza que es poden arribar a creure la façana que s'hi mostra sense guaitar al que hi ha darrere. Els que defensam la normalització de la nostra llengua pròpia, imposam, els que defensen la llengua estatal, què fan? Els que volen l'escola en un determinat idioma, o IB3, què fan? Si és el català, imposen. Si és el castellà, personifiquen la llibertat. Ja n'hi ha prou d'aquesta tergiversació. Uns han de normalitzar, els altres tenen la normalitat. Una normalitat acompanyada de l'aparell de l'estat. Aquesta si que és la diferència substancial. Qui està més obsessionat per la bandera Aznar i Rajoy o Ibarretxe i Pujol? Uns tenen la fama i els altres... El gran problema que tenim els nacionalistes no és que el nostre discurs estigui desfasat, que no hi està, ni que siguem uns imposadors, que com a mínim no ho som més que els altres, el problema és que s'amaga el conflicte, el problema és uns aconsegueixen passar per no nacionalistes i, per tant, embullen i tergiversen el debat. Defensar la pròpia identitat i defensar la prosperitat del país no és una excentricitat, el problema és fer-ho sense que l'altre reconegui que ell també defensa una altra identitat i que ell defensa una altra prosperitat. Són uns reputes aquests no nacionalistes.