Després de Son Espases: el PSOE

Per una banda, perquè l'enforteix com a president, per les raons apuntades en un article anterior. Ha estat una prova dura del resultat de la qual no n'estava del tot segur, però vist com ha anat n'està satisfet. El pacte d'interès compartit amb UM ha funcionat i la història de Son Espases ha servit per visualitzar que per part del Bloc no hi haurà al llarg de la legislatura bloquejos indesitjables d'allò que el president creu que s'ha de fer, que novament requerirà de decisions responsables i que alguns companys de viatge no entendran. En especial relatives a la normativa urbanística. Mentre el PSOE se deixava arrossegar per la fàcil oposició cega al PP, tot valia. El crit de «prou» incloïa un conjunt d'oposicions a projectes concrets dels conservadors però encabia també un sentiment que ja n'hi ha prou de construccions, a Mallorca. De fet, en els últims anys no ha estat difícil sentir o llegir ara importants polítics d'esquerra assegurar que el principal problema de l'illa era «l'excés» de construcció. Doncs més que en vendrà. Social, però construcció al cap i a la fi. Ja està decidit. El PSOE ja sap que haurà de canviar de missatge. Del «prou» al «més». A base de requalificacions urbanístiques de la corona de sòl rústic que envolta Palma. Antich està ben decidit i sap que la decisió aixecarà espurnes entre alguns antics companys de viatge, però farà el que creu que ha de fer. Com amb Son Espases. O com amb el segon cinturó, que se farà encara que no immediatament. Tot plegat mostra un president molt més segur de si mateix que no estava abans. I la decisió de l'hospital li ha donat la certesa que, amb la sintonia d'UM, podrà tirar endavant les decisions importants que té en ment.

El segon motiu és que tant Son Espases com les pròximes decisions que prendrà, i que és segur que decebran alguns dels que mai no han votat el PSOE, mostren el camí que decididament el partit socialista ha emprès. És un viratge que s'ha anat preparant primer difusament fa tres anys i després més concretament en els dos últims. Se tracta d'anar a cercar el vot de centre, el desideologitzat i fins i tot aquell que en part pot haver tengut el PP. «És aquest vot el que ens interessa», digué aquesta setmana Antich. Novament compta amb UM per assolir l'objectiu. Amb la tranquil·litat pel flanc dretà que li proporciona Munar i amb el paraigües de Madrid que li assegura pau empresarial "ja que els principals empresaris de la regió mai no s'oposaran a Antich mentre governi Zapatero" el secretari general del PSOE té a la mà l'oportunitat històrica de fer créixer el seu partit a nivells de vot de fa vint anys. Si més no, és el que pensa fer. Amb una política moderada, pragmàtica "cal fixar-se en les contínues invocacions que fa d'assumir «la realitat»", de bones paraules amb tothom, fugint de radicalismes escenogràfics del passat "en especial en temes identitaris en una terra on la identitat immensament majoritària està molt allunyada de la virtualitat oficial", apostant per mesures destinades al gruix dels ciutadans i confiant, per suposat, que Zapatero continuarà governant el país, el PSOE aspira a posar-se en camí cap al 35% de vot el 2011 a Mallorca (enguany va tenir el 29'6%), que és l'illa on més pot créixer, tot esperant que el PP (46'6%) baixi cap al 40%. Amb una UM a l'era post Munar que mantengués els seus tres escons, seria segura una segona legislatura de centreesquerra. Aleshores el PSOE a la fi tendria camí franc per intentar disputar l'hegemonia política regional als conservadors. Un somni impossible fa tres mesos, però que ara si més no s'ha convertit en una esperança raonable.