Després de ràpida malaltia va deixar aquest món la nostra
excel·lent amiga Francisca Barcel Bover, entranyable companya, a la
qual familiarment li dèiem «Paquita», membre integrant del «Grup
des Dimecres», petita tropa d'excursionistes, fundada per
l'inoblidable Benigne Palos, emblemàtic i incansable caminant que
va caminar per les rutes i senders de Mallorca durant més de
setanta anys. En aquest grup també va militar Jesús García Pastor,
autor de les anomenades Rutes Amagades de Mallorca, i home
coneixedor de gairebé tots els racons ocults a la nostra illa,
només comparables els seus coneixements que tingué l'esmentat
Benigne Palos, acumulats per l'experiència de molts d'anys.
«Paquita» havia nascut a Sóller i era filla d'un mestre d'escola
rebatejat. El seu espòs era Luis Más Ribas, que, amb el pas del
temps, va arribar a ocupar un alt càrrec a la Banca March.
No posaré de manifest les seves virtuts com a esposa, mare i
àvia, que indubtablement em consta que posseïa, sinó que només
parlaré d'ella com a amic i company de rutes pedestres, per
ressaltar la seva desbordant simpatia, desimboltura, conversació
amena i gran sentit de l'hospitalitat, que va captivar tots aquells
que la tractàrem.
Mai de seu llavis va sortir la menor queixa, en el transcurs
dels nombrosos itineraris que, en la seva companyia, vàrem dur a
terme els seus habituals camarades d'excursió. Com a anècdota es
pot recordar que, fa més o menys un any, el nostre grup va recórrer
els meravellosos racons del Parc d'Ordesa i, malgrat que ella patia
un inoportú atac de vertigen, va caminar com el que més i a la
pregunta reiterada de:
"«Cómo et va, Paquita?»
La seva resposta era indefectiblement:
" «Molt bé! Tot va de meravella».
O alguna altra frase tranquil·litzadora que posseeïa la virtut que
no ens sentíssim culpables de conduir-la per sengles penjades a
mitjan pendent de la muntanya, amb horrorosos abismes que s'obrien
en un costat. Així era la nostra entranyable amiga, que sempre va
estar a la millor altura de qualsevol dels que vam ser els seus
companys d'excursió. Amb un etern somriure, dibuixat perennement
als llavis, desestimava el dolor i les dificultats. Adéu!, estimada
amiga de sempre.
Gabriel Crespí. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.